La propera temporada turística, prenyada de mals presagis, capfica molta gent de Lloret de Mar. Potser per això l'alcalde de Lloret, Jaume Dulsat (PDeCAT), declara en una entrevista que ni la turismofobia ni el boicot de la resta d'Espanya afectaran les previsions favorables. Tampoc afectarà la inestabilitat política als turistes d'altres països?
Per la màxima autoritat política, l'objectiu essencial és capgirar com un mitjó la mala imatge del municipi. Ufanós, declara que «es deixaran de rebre els joves britànics que arribaven cada any per participar en el festival SportsVest perquè no aporten allò que volem». Ai, las! Que no es pot matar tot el que és gras!
L'alcalde aposta per acollir un «turista de perfil familiar» i exemplifica que «quatre hotels ja han advocat per comptar amb un parc aquàtic a les seves instal·lacions, cosa que canvia absolutament el tipus d'oferta». Però si és una gota d'aigua al mar!
Però, per reblar el clau, afirma que «la posada en marxa de nous establiments o les reformes als antics ajuden a sortir d'un model en crisi, perquè la gent jove busca ara d'altres coses, que es reorienta a l'entreteniment esportiu i al cultural». Quina visió més aguda de la joventut que ens visita! De totes maneres, benvingut sia qualsevol intent de promocionar nous productes turístics de més qualitat per complementar la base essencial de turisme de sol i platja.
Ara bé, sense convertir les iniciatives en una manifestació d'optimisme utòpic dels qui creuen en miracles i veuen fàcil canviar el model turístic en un tres i no res.
Amb aquestes premisses, experts en màrqueting turístic esbomben la denominació de «turisme utòpic», consistent a crear una nova realitat que respongui als somnis i anhels dels turistes. Es tractaria «de proporcionar una estança inoblidable on el client es sentirà lliure i al mateix temps gaudirà de la vida que sempre va voler tenir». Quina imaginació!
No s'ha d'oblidar que promocionar noves imatges turístiques de més «qualitat» només complementa la base essencial de turisme de sol i platja. En altres paraules, s'ha de trepitjar de peus a terra i deixar-se de punyetes.
A menys que algú s'apunti a la definició d'utopia de l'escriptor anarquista francès Joseph Déjacque (1821-1864) en el seu llibre El Humanisferio, publicat l'any 1927: «Que és la utopia. Un somni no realitzat, però no irrealitzable». Renoi!
Val més atenir-se al seu origen grec: ou (u) significa «enlloc» i topos «lloc». Utopia és el «lloc d'enlloc», «el lloc que no existeix» ( Ramon Alcoberro).
És a dir, tant es pot referir a un paradís terrenal com a un indret que no existeix.
A veure si Lloret, a la recerca d'un turisme utòpic, es converteix en un lloc inexistent.
