Ara hi ha sèries a cabassos, i voler veure-les totes converteix la teva vida en un delirant desafiament a les estructures horàries. Però n'hi ha algunes que són realment extraordinàries perquè ens descobreixen universos i conviden a reflexions molt necessàries en un temps en què la identitat individual i col·lectiva s'ha dualitzat fins a extrems impensables. Una de les ningú no s'hauria de perdre és Counterpart, que ha estrenat HBO i que parteix d'una premissa tan moderna com eloqüent: la possibilitat que descobrim una dimensió paral·lela idèntica a la nostra, poblada de persones idèntiques físicament a nosaltres, però que tenen caràcters i vides molt diferents. El seu protagonista, encarnat per un excel·lent J. K. Simmons, és un funcionari tirant a gris, tímid, insegur, que es veu obligat a treballar amb el seu doble, un agent desinhibit, taxatiu, capaç de gestionar situacions molt extremes.

No és la primera ficció contemporània que especula amb propietat sobre la possibilitat d'emmirallar-nos a un «doppelgänger» que encarna allò que no som (amb Fringe al capdavant) però poques sèries ho han fet amb tanta atenció al detall, amb aquest enaltiment del matís com a instrument narratiu. Counterpart parla d'una guerra freda entre dimensions, de la politització sistèmica de qualsevol cosa (també del fet fantàstic) i del desig permanent de ser un altre. Què faríem si descobríssim una dimensió paral·lela com la que mostra la sèrie? Segurament el mateix que s'hi explica: passat l'impacte inicial, entraríem en una batalla per la legitimitat i en un agre debat sobre el poder. Els governants tindrien la temptació d'amagar-nos-ho, però un cop sabéssim la veritat, entraríem en conflicte amb el nostre doble, perquè al capdavall una part fonamental de l'existència (i del seu sosteniment) és saber-nos únics. Ens vagi millor o pitjor, la nostra presumpta excepcionalitat ens redimeix d'algunes febleses de la nostra vida íntima, d'allò que ens costa acceptar de nosaltres mateixos. Si el nostre doble fos la nostra antítesi, sabríem encaixar-ho? Voldríem ser com ell, voldríem aprendre d'ell o, per contra, la seva sola existència torpedinaria la nostra? Counterpart obra el miracle de ser una ficció absolutament impecable des del punt de vista narratiu, capaç d'atrapar-te amb els seus enigmes i subtileses, i a la vegada conduir-te a una incòmoda reflexió sobre les vides que mai no viurem. Perquè al final, ens agradi o no, convivim constantment amb la idea que podríem ser un altre, però negar-lo s'acaba convertint en l'únic reducte d'una certa felicitat.