La crisi d'Oxfam ha situat les ONGs en el punt de mira. L'escàndol sexual protagonitzat per un grup de cooperants d'aquesta organització a Haití l'any 2010, on es van desplaçar per ajudar les víctimes d'un devastador terratrèmol, ha posat en qüestió el model d'actuació i l'ús que es fa dels fons. Molta gent s'ha sentit decebuda i legítimament traïda. Altres, per contra, troben ara un argument de pes per la seva crítica. Darrere d'Oxfam han estat moltes altres les organitzacions no governamentals que han hagut de reconèixer denúncies i males pràctiques d'alguns dels seus membres. Contra les sospites cal actuar amb transparència. Caldria haver-ho fet abans i potser d'aquesta manera s'hauria evitat la sensació d'impunitat dels que han actuat de forma delictiva o recriminable. Però dit tot això també cal preguntar-se si el món hauria estat millor l'últim mig segle si no hi hagués hagut gent generosa disposada a ajudar els que ho necessiten, ja sigui aportant recursos econòmics o implicant-s'hi personalment. Només Oxfam té avui més de 40.000 persones treballant a 41 països. És incalculable el nombre de cooperants sumats de totes les organitzacions i els que ho fan a títol individual a qualsevol racó del món. Tinguem més o menys simpatia per la seva manera de fer resulta una ingenuïtat infantil pensar que són un exèrcit d'àngels, tot i que ens és més fàcil imaginar-nos-els d'aquesta manera. De ben segur que són moltes i diverses les motivacions que han portat a cada un d'ells a fer el que fan, però estic plenament convençut que a una gran majoria els mou més la generositat que l'egoisme. I és precisament la generositat, el compromís amb als altres, la que s'ha mostrat una força veritablement transformadora. Posem en qüestió tot el que calgui -la mida de les organitzacions, el model de finançament, de desplegament i encara més- precisament per salvaguardar els valors que representen.
