El Rei d'Espanya va haver d'abdicar per la corrupció desfermada entre els seus cercles pròxims, l'anomenada Família Reial. En aquest diagnòstic coincideixen reputats catedràtics de Constitucional, que hauran de ser condemnats a un any de presó segons la doctrina inventada pel Tribunal Suprem, per demostrar que els rapers són més perillosos que els polítics o estadistes corruptes.
La condemna contra Valtonyc suposa el final de la llibertat d'expressió a Espanya, i la culminació de la nostàlgia de temps pretèrits que es va apoderar de la mateixa sala que ja va obrir tres causes penals tres contra Baltasar Garzón. I que no es guia per un esperit punitiu, segons va demostrar amb la seva magnanimitat en reduir de sis anys a nou mesos la condemna contra el sis vegades corrupte Jaume Matas.
Davant del mal que la corrupció en el seu entorn íntim ha causat al Rei, la frase «els Borbons són uns lladres» no sembla desorbitada, més enllà de la concisió a què obliga una cançó. El feble vers «farem que Urdangarin treballi en un Burger King», que figura en la sentència com a coadjuvant a un any de presó, tampoc sona excessiu en llavis de qualsevol contribuent que hagués de sufragar els dispendis de Cristina de Borbó i el seu marit, tots dos radicats a Suïssa sense necessitat d'exiliar-se.
Valtonyc va cantar una interpretació moderada dels excessos comesos a La Zarzuela. No és Quevedo, encara que ningú pot dubtar que els magistrats també empresonarien el poeta. Per expressar-se.
