Sembla que era ahir quan el figuerenc Abdó Terrades componia La Campana, un himne revolucionari que instava els ciutadans a convertir-se en reis. Els incitava a empunyar «lo garrot, l'escopeta, la falç i la forqueta» per foragitar els tirans.

Això passava el 1842. Com es pot suposar, l'himne republicà no va caure en gràcia a les autoritats competents. El governador civil de Barcelona va prohibir que el cantessin en públic i, de passada, qualsevol altra cançó que qüestionés la figura d' Isabel II. Si taral·lejaves La campana, et podien detenir i empresonar.

Penalitzar la creació de Terrades és un despropòsit tan bèstia com enviar a la presó tres anys i mig el raper Valtònyc, per haver injuriat la corona i enaltit el terrorisme amb les seves lletres. Abans d'ell, quin desatre!, ja havien rebut penes de presó el raper César Strawberry, per sis tuits fent conya sobre el Grapo i ETA; els dotze rapers de La Insurgencia, per cançons amb motius semblants, i la tuitaire Cassandra Vera, per enfotre's de la mort de Carrero Blanco.

Tot això no té ni cap ni peus. Uns quants jutges estan aplicant uns paràmetres que recorden els d'èpoques molt fosques. Què hem de fer? Si publico una novel·la amb un personatge que reciti els eslògans pels quals han condemnat Valtònyc, m'empresonaran? I el llibre, què? Patirà segrest cautelar, com acaba de passar a Fariña? Anem molt i molt malament. Anem cap enrere.