25 de febrer de 2018
25.02.2018
DIARI DE SESSIONS

El gran forat de les radials de Madrid

25.02.2018 | 06:30

Les radials de Madrid
Aquesta setmana l´Estat ha assumit la gestió d´una de les autopistes radials de Madrid que van fer concurs de creditors. Concretament, la R-4 de Madrid a Ocaña. Suposara un cost de 2.000 milions per als pressupostos públics. Per aquesta autopista cada dia hi circulen de mitjana 5.698 cotxes. La Unió Europea té fixat el criteri de fer autovies i autopistes a partir de 15.000 vehicles diaris. He vist l´estadística de totes les autopistes de Madrid que han fet un crack down. Només la que porta a l´aeroport de Barajas (curta i de peatge barat) supera els 15.000 vehicles. La resta, que sortint de Madrid porten a Arganda, Navalcarnero, Toledo, la Roda, Ocaña i Guadalajara, cap arriba a un nivell de trànsit que justifiqui l´obra.
El cas més cridaner és el de l´autopista a Toledo on només circulen 1.010 cotxes per dia. He circulat per aquesta autopista deserta, per anar a descobrir Seseña, un cop. El gruix dels ciutadans circulen per l´autovia que discorre en paral·lel. Si s´aproven els pressupostos de l´Estat per al 2017, la primera partida nova de lliure disposició seran uns 4.000 milions per les autopistes fallides de Madrid i d´Alacant i Cartagena. La responsabilitat política és majúscula, colossal. Aquesta notícia hauria d´ocupar molt d´espai en les notícies i el debat parlamentari, segons el meu punt de vista. Però no passa. El soroll ambiental no deixa veure aquest forat de mala planificació i gestió.

Aspen
L´Institut Aspen dels Estats Units ha organitzat una sessió de discussió durant un dia i mig entre representants de sis partits polítics i representants de l´administració. Extraordinàriament profitós en termes de debat i possibilitat de parlar sense pressió mediàtica ni necessitat de dir res que transcendeixi. Una de les condicions és mantenir l´off the record.
He trobat un Podem molt realista en la seva crisi d´identitat i uns taronges amb cara de sorpresos de veure que sabem parlar d´algunes coses més amb propietat. Ells temerosos de cedir i relaxar-se en la relació i les posicions. El debat s´ha basat en una selecció de lectures, textos escollits. Quina cosa m´ha permès rellegir un fragment d´El Món d´ahir de Stefan Sweig que m´ha remogut i m´ha fet pensar, un cop més i, en canvi, les Meditacions estivals de Vaclav Havel, rellegides 25 anys després, m´han semblat d´un moralisme deixondit. Parlar i argumentar, conèixer l´altre. Tenir prou nivell perquè ningú et pugui explotar l´odi a la cara. Un exercici indispensable en aquests temps.

L´operació Macron
El president de la República francesa, que és més popular a fora que a dins del país, quina cosa el pot portar a ser un president d´un mandat, està maquinant per estendre el seu artefacte polític en àmbit europeu. Vol presentar una llista a les europees amb Michael Barnier, brillant negociador del Brexit, com a president de la Comissió Europea. Compta amb el Partit Demòcrata italià de Renzi i em jugo un sopar que els taronges neoespanyolistes s´hi sumaran i faran el salt a la família liberal europea. D´aquí a un any haurem sortit de dubtes.

ARCO
Vergonya profunda la retirada d´obres de l´artista Sebastià ­Ser­ra d´ARCO, decisió presa pel consell d´administració d´Ifema, la Fira de Madrid. Vergonya que ha saltat a la premsa internacional. Vergonya que ha obligat a desmarcar-se als mateixos partits polítics i tímidament el govern. Com pot ser que uns fanàtics especialitzats a organitzar fires i triar els colors de la moqueta tinguin l´atreviment de censurar una obra d´art en nom «del delicado momento político». Aquests mateixos ­partits que governen a Madrid i se n´han desmarcat -PP i Ciudadanos- ara haurien de fer dimitir el consell d´administració d´Ifema. La llibertat de dir presos polítics, la llibertat de pensar, la llibertat de crear.

Calendari electoral
Eleccions a Itàlia el 4 de març, ningú tindrà majoria absoluta. Berlusconi remuntant, el Moviment 5 estrelles atrapat en un cas d´hipocresia en el seu moralisme, el Partit de Renzi de baixada. El 18 de març eleccions presidencials a Rússia. Ningú dubta que Vladímir Putin sortirà reelegit pel seu últim mandat. I desprès Rússia tornarà a marcar territori en la seva relació amb l´Europa de l´Oest. Eleccions a Hongria a l´abril, eleccions presidencials a Montenegro a l´abril. I esperant el resultat de la consulta als seus militants del partit socialdemòcrata alemany. No és gens segur el resultat. La victòria del no a la gran coalició obria l´escenari a un govern en minoria de Merkel o noves eleccions en dos mesos.

Instagram
Puja Instagram, baixa Twitter. La societat de la imatge però també on es poden comunicar idees i actituds i fins i tot una visió estètica del món. Instagram quasi mai és agressiu. Twitter és el barri xino de les punyalades anònimes. Freqüento els dos barris. Sembla que puja el gust per comunicar per Instagram sense entrar en l´olla a pressió dels micromons dels tuits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema