Repassar els resultats electorals en pobles petits té un punt de morbositat. I més si es tracta d´un poble que coneixes,­ un poble que a cada quatre passes saludes algú.

Les eleccions del 21 de desembre tothom sap que no van ser unes eleccions normals. L´ambient es podia tallar amb un ganivet. Veníem de les trompades d´octubre, la convocatòria s´havia fet des de Madrid, amb càrrecs catalans electes a la presó i a l´exili, i el tanc del 155 llaurava l´erm de l´odi. Els resultats es van haver de llegir en termes poc habituals.

A diferència dels grans nuclis urbans, als pobles petits més o menys se sap de quina espatlla carrega cadascú. No obstant el vot hi sigui secret com a tot arreu, el vilatà té una idea plausible sobre les flaques d´uns i altres. Quan més concentrada viu una comunitat, més fàcil és saber qui s´entén amb qui. Perquè simplement es veu, perquè la memòria local és manejable, o perquè la xafarderia que és la sang de les viles aviat rega els cors de tothom.

Al poble on vaig néixer va votar el 83,5% de les persones amb dret. A tot Catalunya la participació va ser altíssima. La polarització accentuada va escopetejar-nos. I m´he mirat els resultats, perquè un amic em va explicar una anècdota. Es veu que després de la contesa i com és normal, a la plaça i als bars es parlava del desenllaç. I es veu que, per dir-ho així, els votants independentistes o equidistants no amagaven la papereta sota l´ala. En canvi els votants unionistes sí. Per entendre´ns de pressa, JxCAT, ERC, CUP i Comuns sumen 1.416 vots. Per la seva banda, Cs (551), PSC (278) i PP (61) pugen fins als 890. Malgrat l´èxit evident, al mercat i a les botigues ningú no havia votat el 155.

No cal dir que totes les idees són legítimes i que defensar-les en democràcia és una manera prou ordenada de provar sort. Als pobles petits, a més, les grans idees sempre perden una mica de color, per com la coneixença mútua és un gran invent per llimar-se. En teoria i a la pràctica també, el tracte freqüent abaixa les ganes de fer mal. Però al poble on vaig néixer, fins avui no se sap qui va votar en clau espanyolista.

Estic segur que més d´un el conec. Tanmateix m´he trencat el cap i no sabria on apuntar. I tampoc no entenc per què no se´n vanten. El resultat de Cs no és cap minúcia. Potser la vergonya hi fa un paper? O és la covardia? Vull dir, si estan a favor que la policia estossini els seus veïns, que s´empresonin opositors ideològics, si volen aixafar el català i reescriure la memòria col·lectiva, per què dissimulen al carrer, finalment el lloc on els mediterranis discutim les coses? Només se m´acuden dos motius. O tenen por que els desmuntin l´argumentari de pa sucat amb oli, o festegen amb unes idees del tot contràries a la convivència -tan pròpia del poble que m´estimo. Idees totalitàries d´una trista, abominable, feixista violència.