El rei Felip VI no va ser ben rebut a Barcelona. Manifestacions, aldarulls i protestes, protagonitzats per un sector de la societat catalana que no li perdona el seu discurs del dia 3 d'octubre. L'alcaldessa de la capital catalana i el president del Parlament també el van plantar en la recepció de benvinguda i la tibantor protagonitzà el sopar de gala del Mobile.

L'Estat i la Generalitat continuen del tot allunyats i passen les setmanes i ningú no fa el primer pas per tal de poder normalitzar les deteriorades relacions. És d'esperar que ben aviat Catalunya tingui govern i recuperi les institucions perdudes arran de l'aplicació de l'article 155. De ben segur apareixeran cares noves, però el país té líders socials i polítics empresonats i altres voluntàriament a Bèlgica o Suïssa per tal de poder continuar en llibertat.

Malauradament serà impossible cosir les ferides mentre la situació sigui l'actual. Si s'ha arribat fins aquí és per un munt d'errors estratègics i polítics de la part catalana, però des de Madrid al llarg de molts anys s'ha negat qualsevol reivindicació de la Generalitat. I en aquest sentit, tothom recorda com per tot Espanya es recollien signatures contra un Estatut que finalment va ser escapçat de dalt a baix.

Foren tants els menyspreus que l'independentisme cresqué fins arribar gairebé al 50%. Va pujar més de vint punts en pocs anys. Ha fet més independentistes el PP en una dècada que ERC en els seus anys d'història. Amb tot, el paper d' Artur Mas i el seu antic partit foren decisius perquè una part important de l'electorat es passés de posicions catalanistes i nacionalistes a l'independentisme.

Mentrestant, continuen desfilant polítics pel Tribunal Suprem, obligats a variar el discurs a canvi de continuar en llibertat. Els mecanismes de l'Estat -menyspreats per l'antic govern de la Generalitat- actuen implacables i a tot drap contra qualsevol tipus de discrepància.

I ara, què? -ens preguntem. Són pocs els ciutadans que es mostren optimistes i més quan abans de l'estiu es podrien conèixer inhabilitacions de polítics que fins avui han estat en actiu i que tenen un pes important en els seus partits.

S'han succeït massa esdeveniments tristos com perquè la gent pugui oblidar tot allò que ha passat des de l'estiu fins avui. No és possible girar pàgina i el distanciament entre uns i altres no sembla fàcil de superar. Però aquest impàs pot ser molt negatiu per al futur de Catalunya i d'Espanya, però a hores d'ara no hi ha cap mena de sensibilitat perquè sigui un divorci amb un mínim de respecte mutu i de normalització institucional.

Catalunya no té prou base social en favor de la independència, però té prou força com per fer trontollar l'economia espanyola. Això no es pot ignorar i obliga a fer reflexionar ambdós bàndols. L'Estat i la Generalitat haurien de pensar en una societat que, malgrat tenir fortes discrepàncies, es respecta malgrat les provocacions d'alguns polítics incendiaris i amb poc seny.

Tant de bo que ben aviat el país gaudeixi d'un govern fort, capaç d'administrar uns temps molt complicats. Però també es necessita la implicació d'una part de l'oposició parlamentària. Cap formació política pot ara inhibir-se de les seves responsabilitats. Tots els esforços seran benvinguts i la globalitat parlamentària ha de vetllar perquè no es trenqui la convivència i es garanteixi la cohesió social. No val la pena tensar la delicada situació per un grapat de vots i al final aquells que radicalitzin més les seves posicions seran castigats a les urnes. Però les continuades enquestes electorals que es publiquen influeixen massa en el posicionament dels partits polítics.