Els morts no poden fer res pels vius. Si poguessin, els pares morts s'ocuparien dels seus fills vius. Però els fills vius han d'espavilar-se com Déu els dona a entendre. Són orfes. A qualsevol edat es pot ser orfe. Hi ha ara mateix davant meu, a la cua de la carnisseria, un senyor d'uns setanta anys a qui observo dissimuladament perquè se li nota l'orfandat en tot: en la roba, en la mirada, en les arrugues, en el desemparament general que destil·la, pobre. És probable que invoqui mentalment els seus pares sense rebre cap resposta, perquè els seus pares no poden fer res per ell des del més enllà. Els morts, si poguessin, resoldrien tots els nostres problemes econòmics i polítics. Potser resolent els polítics s'arreglarien els econòmics. La política i l'economia tendeixen a separar-se com en el seu dia es van separar les ciències de les lletres amb els resultats catastròfics que a la vista estan.
Però dèiem que els morts van a la seva, com tothom. Ja els pots implorar que et donin un cop de mà, fins de genolls els ho pots demanar sense que moguin una cella. Potser es passen el dia jugant a la ouija dels morts, morint-se de riure quan escolten un cop que significa sí o dos cops, que signifiquen no. Qui dona els cops? Ni idea. L'ouija dels vius i la dels morts no acaben de trobar-se. No podem parlar amb els morts. Segles de sessions espiritistes no han aconseguit demostrar res fefaent. Unes cares de Bélmez allà, uns plors inexplicables aquí. Però de l'ajuda, què? De l'auxili o del consell que podríem esperar dels que se'n van anar, res de res. Els morts segurament ens miren com si haguessin ascendit de classe social i no volguessin ja res amb nosaltres.
També és possible que tinguin els seus problemes, no ho sé, les seves burocràcies, els seus afers diversos: qüestions mortuòries, en fi, que no podem ni imaginar. Però del que estic segur al cent per cent és que si jo fos el pare mort del senyor viu que em precedeix a la cua de la carnisseria, del primer que m'ocupava era d'arreglar el seu desemparament. Fixa't que li ha arribat el torn i no sap ni què demanar l'home, si carn per cuinar o un bistec per fregir. Quina mena de pares no s'afanyarien a socorre'l?
