Cada cert temps l'opinió pública mundial s'horroritza amb la notícia d'una matança a trets en algun lloc dels Estats Units. Les més conegudes, Columbine el 1993 amb 13 morts; Virginia Tech el 2007 amb 32 morts; Newton el 2012 amb 27 morts; Las Vegas el 2017 amb 58 morts; i ara Florida, la més recent, amb 17 morts. El guió del succés és sempre molt semblant. Un home, normalment de raça blanca, irromp per sorpresa en un local d'oci o en una escola, desenfunda una arma automàtica de repetició i comença a disparar fredament contra gent indefensa fins que, al seu torn, és detingut o abatut també a trets per forces de seguretat.

En indagar sobre els mòbils de la seva actuació (ficar-se al cap d'un assassí és complicat) les autoritats solen assenyalar preferentment a un desequilibri psíquic no detectat a temps, però eviten, en canvi, ressaltar la importància decisiva que el pertorbat hagi pogut tenir accés fàcil a les armes de foc. Bé perquè les hagi adquirit legalment al comerç de la cantonada bé perquè a casa tinguessin ell i la seva família algunes en dipòsit per al seu ús esportiu o de defensa com autoritza la pròpia Constitució nord-americana.

I és precisament sobre l'abundància d'armes de foc en mans de la ciutadania i sobre la facilitat per comprar-les que es ve centrant la polèmica des de fa anys. Els partidaris de la seva limitació argumenten que si les armes no estiguessin a l'abast dels pertorbats no s'haguessin produït tantes morts innocents (és impossible desencadenar una matança només amb un ganivet de cuina o amb un bat de beisbol). I els partidaris del seu ús sense restriccions, entre d'altres la poderosa Associació Nacional del Rifle, perquè és un dret constitucional que respon a sentiments molt profunds i molt arrelats en l'estil de vida nord-americà. Un raonament, aquest últim, que desmunta amb dades el conegut cineasta Michael Moore al seu llibre Estúpidos hombres blancos. «La idea que comptar amb una arma és l'única manera d'assegurar-se protecció és un mite -diu-, menys d'un de cada quatre crims violents es cometen quan la víctima està a casa. Només el 2% dels trets que s'efectuen durant un robatori mentre el propietari de l'arma és a casa arriben a l'intrús. En el 98% dels casos restants, els residents fereixen accidentalment a un familiar o a si mateixos, o bé els lladres els arrabassen l'arma i la dirigeixen contra ells. Malgrat tot -conclou- hi ha uns 350 milions d'armes a les nostres llars». I encara n'hi haurà més si la resposta governamental a la matança de Florida consisteix a armar els professors de les escoles, tal com acaba de proposar el president Donald Trump.

Per cert, un president que va comptar durant l'última campanya electoral amb una generosa ajuda financera de l'Associació Nacional del Rifle (30 milions de dòlars), temorosa que una victòria de Hillary Clinton permetés seguir amb les mesures restrictives a l'ús d'armament que havia impulsat Obama. Els Estats Units, amb el 5% de la població mundial, tenen el 40% de les armes d'ús civil. Això explica moltes coses.