Retrat ceràmic
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
A la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí es pot veure fins a l´abril l´exposició «El retrat pintat. Imatge i pintura ceràmica». Es tracta d´una mostra organitzada en col·laboració amb el Museu de Xàtiva, que recull obres privades i d´altres provinents de museus com el Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu Nacional de Ceràmica de València o la mateixa col·lecció Mascort.
El retrat pintat en ceràmica és una tècnica laboriosa que requereix d´uns bons coneixements de l´ofici artesanal i artístic. A la visita comentada per la comissària de l´exposició, Mercedes González, els assistents hi hem pogut conèixer i apreciar millor obres com les del valencià Francisco Dasí, entre elles els retrats pintats per al matrimoni Balaguer, així com diferents tècniques per fer aquests retrats en una època que no existia la fotografia o més endavant quan no tothom hi tenia accés.
Les obres exposades mereixen una visita per valorar una artesania que ha estat important i que forma part de la cultura actual, ja que a l´exposició també hi ha obres fetes al segle XXI d´aquest tema tan inusual com és el retrat ceràmic.
Negacionisme «made in Spain»
Xavier Serra Besalú girona
Com se sap bé, el «negacionisme» és un comportament humà propi dels qui trien negar els fets per fugir d´una veritat incòmoda. És un «rebuig a acceptar una realitat empíricament verificable» (Paul O´Shea). És un acte irracional que pot fer emmalaltir fins i tot un ampli segment de la societat, el qual -manipulat o ingenu- dona l´esquena a la realitat en favor d´una mentida que els és confortable.
S´ha aplicat a l´Holocaust, a la sida, al tarannà assassí de la repressió soviètica i, més recentment, al canvi climàtic. Sent de diferents magnituds, tots ells coincideixen a expressar pseudocientíficament allò que contradiu o se´n fot de sòlides recerques o de fets ocorreguts realment.
Espanya -a tribunals, escoles i premsa- està produint negacionistes sobre la «repressió política anticatalana»: que si els policies «piolins» no duien defenses o gaire adrenalina, que si els violents eren els pacífics, que si reprimir per les idees es fa per no sé quina llei, que es va creant quan interessa, etc. La veritat se sap, i se sabrà més, encara que l´estructura d´un Estat que està a les acaballes sembli vencedora, matxucant llibertats i drets en les seves raneres finals.
Els veïns,
de segona divisió
Pol Carreras Paradell GIRONA
Aquesta temporada el Girona ha pujat a primera divisió, però sembla que, al mateix temps, els veïns de Montilivi hem baixat a segona.
No soc seguidor del Girona, però no tinc cap inconvenient que aquest equip s´obri camí en una de les millors lligues del món. Això sí, no crec que gent com jo haguem de pagar aquest camí. I ho dic perquè ahir em van posar la meva quarta multa en 4 mesos quan, sortint de la feina, vaig deixar el meu cotxe aparcat a l´avinguda Montilivi.
Vaig aparcar amb ganes d´arribar a casa, descansar i relaxar-me i, pensant en això, no vaig llegir el minúscul cartellet amb unes lletres Times New Roman 12, situat a més de 50 metres del meu cotxe, que m´avisava que de 13 a 24 hores no es podia aparcar allà. Cal que digui res més? Ah sí, que al cap d´una hora havia de sortir i ja tenia la multa. Bravo per l´Ajuntament (és ironia, per si no ho havíeu notat).
La redefinició dels Drets Humans
Enric Barrull Casals GIRONA
El nostre complex temps no només ens situa davant d´una època de canvis veloços i permanents, sinó que s´està constituint com un autèntic canvi d´època. El papa Francesc, que ha pensat en nombroses ocasions sobre aquesta idea, l´abordava en el Discurs al Cos Diplomàtic des d´una perspectiva nova, en tornar la mirada amb encert mig segle enrere. L´anomenada «revolució del 68» va comportar un nou paradigma antropològic i, com a conseqüència, una reinterpretació d´alguns drets fonamentals de l´home. Sota una aparença benèvola, a la qual va contribuir sens dubte una propaganda eficaç, van anar sorgint múltiples «nous drets», de vegades contraposats entre ells.
Aquest fenomen, segons Francesc, no sempre ha contribuït a les bones relacions entre les diferents nacions, perquè des de diferents poders aquests «nous drets» s´han tractat d´imposar. Molts pobles no s´han sentit respectats, i és que hi ha el perill real que, en nom dels mateixos drets humans, s´instaurin noves formes de colonització ideològica per part dels més forts i els més rics, en detriment dels més pobres i els més febles.
Felicitat individual
Marta Cassany GIRONA
Tothom té les seves preocupacions, les seves dificultats, les seves creus, però si per un moment deixéssim de pensar en nosaltres mateixos i aixequéssim el cap i veiéssim les desgracies del món, els nostres problemes passarien a ser tan petits com insignificants. El món està caient en picat per un únic motiu com és l´egoisme, i nosaltres seguim immersos en un món materialista que ens ensenya que l´únic fi d´aquesta vida és ser feliç, però no una felicitat conjunta, sinó una felicitat individual, i això és del que em queixo. Quan pararem de mirar-nos a nosaltres mateixos i aixecar el cap i intentar fer feliç les persones que ens envolten? Quan pararem de mirar com bombardegen ciutats que queden reduïdes a res i baixar el cap com uns insensibles i seguir contestant els missatges del mòbil?
Vivim en un món que s´està destruint a poc a poc i tot per un únic motiu: l´egoisme.
