03 de març de 2018
03.03.2018

Cartes

03.03.2018 | 00:49

No és just!
CARME TORRENT FIGUERAS docent autònoma
No és just pels nostres joves que, en alguns centres de Secundària, no s´expliqui l´assignatura de Matemàtiques com se suposa que s´ha de fer. Sempre s´ha sabut que no és senzill ensenyar aquesta assignatura però ara és d´escàndol. No s´expliquen els temes, es fan llegir del llibre o es passa el temari amb la pissarra electrònica (GeoGebra i altres) per no haver de fer-ho a la pissarra de sempre; es miren les correccions dels exercicis al moodle, poques vegades a l´aula; si no aprova ningú l´examen global es repeteix la prova fins que aprova algú sense cap classe extra del tema en qüestió; altres que han suspès aprovaran si envien 10 exercicis del programa ThatQuiz per Internet marcant un puntet entre 5 respostes possibles sense entendre-hi res de res; hi ha un grup de 2n de batxillerat d´un centre concret que fa quatre setmanes que no fan classe de Matemàtiques però els queda tot el tema de càlcul infinitesimal per fer...
Estic veritablement escandalitzada, ja que això està passant als alumnes que teòricament es preparen per anar a la Selectivitat i a la Universitat... joves de 17/18 anys que no entenen què està succeint i jo tampoc. Hi ha un desordre i un caos total quan sempre la matemàtica ha estat ordre, coneixement i raonament lògic.
M´agradaria saber si és degut als nous mètodes pedagògics o si només ho fan alguns «professors», mal dit «docents». Les noves tecnologies són bones si s´apliquen adequadament però mai suprimint la transmissió de coneixements.
Com ho faran els joves afectats per respondre les preguntes de la PAU si estaran expressades i formulades igual que els darrers 10 anys? Algú m´ho pot explicar, si us plau?


Tramuntana
a Madrid
Jaume Paradeda Pla Riudarenes
Fa uns dies, vaig veure un vídeo d´un concert enregistrat a la «capital del estado». Es tractava d´un concert d´un cantant català que s´expressava en castellà. L´entorn era un recinte amb la presència de milers de joves, que saltaven, ballaven, xiulaven, cantaven i sobretot aplaudien, mentre el roquer estava fent una denúncia per la regressió dels drets fonamentals com és la llibertat dels presos polítics, les càrregues policials de l´1-O, i tants altres excessos que comet l´Estat espa­nyol, inclosa la corrupció. No tinc notícia de si el cantant està en llibertat o a la presó, del que sí estic segur és que ha portat una alenada de tramuntana que ha escombrat l´aire viciat que desprenen els mitjans de comunicació afins al govern de l´Estat, que manipulen, adoctrinen i tergiversen la informació.
Ànims, que ja tenim uns quants milers de joves que gràcies a la música catalana han obert els ulls. A aquests ja no els tornen a enredar.


Amb la mentida frenen la veritat
JOAN JANOHER I SADURNÍforallac
No descobreixo res del que ja tots coneixem: és vital i legítim autodefensar-se en qualsevol judici, mentre no és demostri el contrari. La situació d´interpretació dels encausats ha d´ajustar-se a l´obliqüitat dels jutges a l´hora de presentar-se per declarar. Almenys ningú està ­absent de dificultar la justícia, per quant les preguntes a fer, sempre van encaminades en una culpabilitat fictícia dels fets que no és poden demostrar. Dintre el seu empar hi ha el dret a dir que ets innocent.
Les proves més inversemblants són el fets ocorreguts l´1-O, on les accions policials que mundialment foren emeses per la gran difusió de vídeos gravats pels mòbils. No són creïbles pel Ministeri d´Interior, almenys la seva constant s´esdevé, en negar-ho, una i mil vegades. Això ho podem entendre com a defensa interna del govern, atès què la gran divulgació arreu del planeta posa en evidència un comportament impropi i rigorós per la contundència i força.
Tot és una qüestió d´interpretació, no podem assenyalar als companys encausats pel referèndum com a hipòcrites per les seves declaracions davant els Jutjats de l´Estat. Seria caure en un reconeixement de culpabilitat estèril i gens aconsellable.
Només ens hem de fixar amb la manipulació de proves esdevingudes, com per exemple negar els episodis violents, on insisteixen en un «no» als fets policials. Una mostra suficient que no justifica la vinculació dels nostres imputats, són innocents amb la veritat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema