El problema escolar va més enllà del tema de la llengua, va sobre la qualitat de l'ensenyament. Llegeixin per exemple l'article «Submergits i insensats», de Daniel Fernández ( La Vanguardia, 25/02). Un gran article en defensa de la bona escola amb el qual m'identifico plenament. Però jo avui els continuaré parlant del tema de la llengua o millor de les llengües perquè crec que s'equivoca qui pensa que es tracta només d'un problema del català. El fet greu és que quan surten de l'ensenyament obligatori els alumnes tenen greus mancances en comprensió lectora i escriptura correcte a pesar de conèixer les dues llengües. La discussió del model escolar des del seu inici va ser si s'establien dues xarxes separades (una per cada grup lingüístic) o si es feia una sola xarxa i contra el discurs de les dues xarxes de Pujol va acabar guanyant el discurs de xarxa única de Marta Mata i Rosa Sensat. I contra aquells que creuen que això vol dir una escola no inclusiva els diré que des del principi es tractava d'una escola inclusiva que havia d'acollir tots els alumnes en la llengua materna. Els principis de la llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya són:

1. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament no universitari.

2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà...

3. L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d'estudi, de manera que tots els infants (...) han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria.

Al meu entendre, el punt 3 hauria de garantir que se sàpiguen expressar correctament i entendre el que llegeixen. En cap cas la llei diu que el català ha de ser exclusiu en el sentit de que el castellà sols s'ha d'ensenyar i fer servir en la classe de llengua castellana. De fet totes les dades apunten que en una majoria d'escoles s'imparteix alguna matèria curricular en castellà. El que sí és cert és que sembla que els nacionalistes i els de dretes (especialment Ciutadans) en volen fer una bandera per barallar-se i no volen legislar sobre la realitat. Crec que avui una política lingüística a l'escola hauria de tenir com a objectiu que els alumnes surtin de l'ensenyament amb coneixement de català, castellà i anglès. Per això defenso l'acolliment en la llengua materna i fer l'ensenyament en mitjana (sense rigideses) 25% en anglès, 25% en castellà i 50% en català. I una cosa semblant podria ser vàlida per altres CA amb dos idiomes oficials. Defenso el model d'escola que es va pactar en el sentit d'una única xarxa escolar, d'una escola inclusiva, necessària per la cohesió social que tot poble, en general i Catalunya en particular, hauria de mantenir.

Tot això és el que hauria de regularitzar el Parlament de Catalunya i l'Estat ho hauria de respectar. Així podríem deixar de tirar-nos els plats pel cap en un tema tan sensible que no hauria de ser motiu de lluita partidista.

I això hauria d'anar acompanyat pel respecte i promoció del català i les altres llengües d'Espanya fora de l'escola. Els funcionaris públics d'una autonomia amb llengua pròpia haurien de tenir coneixements suficients per poder atendre en qualsevol de les llengües oficials. I si volem caminar cap a un estat federal, totes les institucions de l'Estat haurien de tenir la informació en les diferents llengües de l'Estat, s'hauria de permetre el seu ús en totes les institucions i en les escoles s'hauria de valorar el fet que vivim en un estat amb una riquesa lingüística que té diverses cultures que cal estudiar. Aquests són els paràmetres que m'agradaria veure vigents, sense complexos i amb valentia, dient les coses com són. Crec que, com sempre, les esquerres aquí i a l'Estat podrien posar-se d'acord sense dificultats en un marc com el que he plantejat, un marc que a Catalunya s'hauria de clarificar amb un acord del Parlament i que a l'Estat sols requeriria desenvolupar el que va començar el govern Zapatero que amb retocs crec que podria tenir el suport de socialistes, Podem i els grups nacionalistes. I, si els plau, deixin d'usar la llengua per fer política partidista.