03 de març de 2018
03.03.2018

Tripartit a Salt

03.03.2018 | 06:30

Van pactat el pressupost: ERC, tres regidors no adscrits que tenen carnet del PDeCAT –la refundació de Convergència que tindrà vida més o menys llarga en funció del que passi amb l'experiment de Puigdemont, JxCat– i... la CUP, que a Salt incorpora les sigles IPS (Independents per...). L'alcalde, Jordi Viñas, republicà, agraeix l'esforç dels demòcrates neoconvergents i Josep Valentí, no adscrit des que va partir peres amb Jaume Torramadé, i del PDeCAT, afirma que «tots ens en beneficiarem, votem a qui votem i talli la cinta qui talli la cinta», i avisa, alhora, que l'acord «no és un xec en blanc», tòpic de tòpics en política que recorda que les eleccions municipals són més a prop del que sembla, que el ball de bastons és a punt de començar. «IPS es defineix d'esquerres perquè pretén una transformació cap a una societat més justa, allunyada de les polítiques que accentuen les desigualtats socials i discriminacions de tota mena», explica el web de la formació, que recorda que el seu «àmbit d'intervenció» és «estricament el poble de Salt» i que vol «una societat allunyada d'un model econòmic especulatiu i depredador del territori per la cerca de grans beneficis i privilegis per a uns pocs». Però pacta un pressupost amb un soci que defensa «un sistema sanitari que promou la col·laboració pública i privada com un element de progrés social»; «un sistema educatiu que garanteix la lliure elecció del centre» en el qual «conviuen el sistema públic i el privat» i «un país amb una economia de mercat al servei de les persones (?), que respecta i promou la iniciativa particular com a base del seu progrés social i estat del benestar».

Sobre el paper, el pensament d'IPS-CUP s'assembla com un ou a una castanya al del PDeCAT; però l'interès general... es veu que prima. La política, també la municipal, fa companyies d'alcoba com a mínim estranyes: l'acord pressupostari garanteix certa estabilitat a un govern minoritari i (molt) teòricament (molt) d'esquerres que ha fet un esforç notable en la reducció del deute i que (també) s'ha amagat darrere del frenesí independentista per empényer dies i passar un parell d'anys. La dreta es manté dreta; l'esquerra, menys.

La castanya ha estat, és i serà, sempre, castanya; l'ou, en canvi...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema