Qui va ser Pierre Laval?
Jordi Pausas parís
Al final de l´entrevista de Jordi Basté al president Carles Puigdemont realitzada a Brussel·les (RAC1, 2-3-2018), en preguntar-li el periodista qui podria substituir Jordi Sànchez en cas de vetar-se-li ser proclamat president de la Generalitat de Catalunya, Puigdemont li contesta: «En Pierre Laval no serà president de la Generalitat de Catalunya. No hi haurà un Pierre Laval a Catalunya».
A la Vikipedia s´hi llegeix: Pierre Laval (Châtelon, Puèi Domat, 1883-Fresnes,1945) fou un polític francès d´origen occità. Durant la Primera Guerra Mundial fou diputat del departament del Sena pel Partit socialista (1914-1919), però en acabar la guerra abandonà el partit i tornà a l´Assemblea Nacional com a independent (1923-44), tot i que simpatitzà amb Charles Maurras i l´Action Française.
Ocupà diverses carteres ministerials fins al 1931, quan li encarregaren formar govern. La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i llur connivència amb Benito Mussolini provocà la seva caiguda després de la victòria del Front Popular. Després de la capitulació de França el 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat viceprimer ministre pel mariscal Henri Philippe Pétain, i seria una de les personalitats més destacades de la França de Vichy. Accentuà la seva política col·laboracionista i d´adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern (1942-44). Quan els aliats envaïren França, va fugir a Belfort i d´ací a Sigmaringen. El 1945 intentà de cercar refugi a Barcelona, però el govern espanyol l´obligà a tornar a Àustria, d´on procedia. Lliurat pels nord-americans a les autoritats franceses, fou condemnat a mort per alta traïció i afusellat a Fresnes». Certament, cal impedir que un Pierre Laval sigui investit president de la Generalitat de Catalunya...
Enllacem la llibertat d´expressió
ANNABEL MARTÍNEZ PÉREZ celrà
Tinc la sensació, per desgràcia i ja des de fa temps, de viure en un país de bandera guiat per uns pocs que han perdut el sentit comú i els valors del respecte i la tolerància vers la pluralitat.
On la informació que rebem es converteix en desinformació a la vegada. Ja no interessa explicar el que està succeint al món. El que interessa és crear confrontació. Davant aquesta situació, tenim el repte d´estar alerta i aguditzar bé el nostre sentit crític si no volem caure en el seu parany.
Cansada de veure tantes desigualtats socials i injustícies, cada cop més em sento com l´elefant encadenat. Però no em puc deixar vèncer ni convèncer!
Ni el color del meu llaç d´avui, ni el teu d´ahir o el seu de demà sigui un impediment per contrarestar aquest estat d´anestèsia general que han creat. Podem construir un futur millor per a tots, que preservi i recuperi els nostres drets com a ciutadans i com a persones.
Ibuprofèn
salvador tarradas gualta
D´un temps ençà cada cop s´està imposant més en tots els àmbits sanitaris i mediàtics la denominació «ibuprofè», en lloc de la seva forma correcte ibuprofèn; això deu ser degut a que la forma incorrecta sona més catalana. Però si consultem la nomenclatura de la química orgànica de l´Institut d´Estudis Catalans, comprovarem que els hidrocarburs i derivats són els únics compostos químics orgànics, els noms dels quals acaben en à, è, í (butà, propà, etè, metilè). En canvi, tots els antiinflamatoris no esteroïdals pertanyents al grup dels arilpropiònics acaben en -èn, com dexketoprofèn, flurbiprofèn, naproxèn, ketoprofèn, ibuprofèn i d´altres no comercialitzats a Catalunya.
Jutges i magistrats
Francesc A. Picas la jonquera
n El poble de Catalunya diàriament protesta per l´empresonament de pacífics i innocents catalans, injustament acusats de delictes inexistents. Ciutadans que aspiren, amb germanor i pau, que Catalunya es governi per ella mateixa, sense ingerències, tuteles, ni controls dels senyors de Madrid. El govern espanyol, els jutges i els magistrats no preveuen ni temen que, demà, quan hagin passat la riba, algú amb poder etern, els demani comptes del seu absolut i dèspota règim polític i judicial aplicat a Catalunya? No sentiu, de lluny, un ferum de socarrimat?
