Si en algun camp o en alguna disciplina jurídica abunda el que s´anomena frau legal i abús de dret, sens dubte és en l´extens àmbit del dret del treball i de les relacions laborals. Per causes distintes i variades, alguns empresaris i societats o empreses, aprofitant-se de la situació i de la necessitat aliena, han forçat molts treballadors a fer-se «autònoms», per garantir-se disminució de costos, evadir responsabilitats i disposar de mà d´obra sense la càrrega d´un contracte de treball i les corresponents cotitzacions a la seguretat social.

Recordo que fa anys es va posar de moda constituir cooperatives on tots els socis, antics treballadors d´una empresa, continuaven i continuen prestant els seus serveis, com si de treballadors ordinaris es tractés, sota les directrius del que havia estat el seu amo, que sovint ni apareixia en els papers oficials. I curiosament s´optava per estar afiliats al règim especial de treballadors autònoms, sense que cap organisme públic intervingués.

Però parlant de situacions individuals que afecten molts dels actuals treballadors autònoms, resulta que treballen seguint instruccions, ordres, horaris i feina imposats per qui els contracta. Fins i tot els imposa la manera d´anar vestits i el sistema de liquidació o factura dels seus serveis. Evidentment, els que contracten personal autònom procuren que totes les aparences i formalitats ens portin a creure que efectivament es tracta de treballadors autònoms. Però la realitat és tossuda i finalment sol imposar-se, o s´hauria d´imposar. Figurar com a autònom, quan en realitat es tracta d´un treballador normal i per tant d´un fals autònom, és un greu perjudici pel mateix treballador i per a la seguretat social. No pot ser que es consideri com a autònom a qui no te capacitat de decisió, no té autonomia en la seva feina, no disposa d´organització i mitjans propis i depèn exclusivament de les directrius d´un empresari o de la direcció d´una empresa. I això, malgrat que mensualment giri una factura, amb IVA inclòs, a l´empresa que li proporciona la feina, i pagui els autònoms.

I aquesta és una pràctica que, aprofitant-se de les conseqüències de la crisi i la inestabilitat i precarietat laboral, es va estenent en alguns àmbits empresarials. Ni es fan les tributacions que corresponen, ni es cotitza a la seguretat social com ha de ser, ni es respecten el drets que com a treballador tindria el fals autònom. I els afectats, perquè han signat un contracte o un acord, han de saber que com diu, des d´antic, el Tribunal Suprem, els contractes són el que són i no el que les parts diuen que són. Caldria posar fil a l´agulla.