En la propera Conferència Internacional del Treball, a celebrar el mes de juny, s´ha inclòs en l´ordre del dia un punt concret dedicat a «La violència i l´assetjament contra les dones i els homes en el món del treball», als efectes d´una possible elaboració d´un nou Conveni, acompanyat d´una Recomanació, que podria ser aprovada en la Conferència de 2020, atès que la de l´any 2019 sembla que estarà dedicada monogràficament al centenari de l´OIT i a la iniciativa posada en marxa a l´agost de 2017 sobre el futur del treball. El primer informe elaborat per l´Oficina Internacional del Treball porta per títol «Acabar amb la violència i l´assetjament contra les dones i els homes en el món del treball», amb la inclusió d´un qüestionari que els Estats membres han de respondre a fi de preparar l´Oficina el document que servirà de base per a la primera discussió en el si de la Conferència. Són justament els continguts més destacats d´aquell informe els que mereixen ara la meva atenció.

No existeix una definició universalment acceptada dels termes «violència» i «assetjament» al món del treball, tot i que el consens sí es dona en incloure tant els aspectes físics com els psicològics i els sexuals, de manera que l´Informe els prendrà en consideració tots. S´ha abordat l´examen de la regulació de 80 Estats, i es va constatar que n´hi ha 40 en què les definicions o conceptes utilitzats inclouen tant les conductes físiques com les psicològiques, i que la terminologia és plural i variada, al meu parer més en les formes que no realment en el fons, parlant-se d´assetjament, intimidació, assetjament moral, violència, abús i «maltractament».

La importància de la regulació rau més en el tractament dels resultats o efectes de la conducta que no en ella mateixa; o el que és el mateix, la preocupació dels legisladors nacionals se centra més en el dany produït, o en la pèrdua de dignitat de la persona afectada, que no en la manifestació concreta de la conducta, que pogués ser «colpejar, insultar, escopir o cridar».

La violència pot tenir un component de gènere quan deriva de la desigualtat entre homes i dones en el món del treball o bé, destaca també l´Informe, «si es comet contra persones que no s´ajusten a les funcions de gèneres socialment acceptades».

Respecte a la violència i assetjament sexual, es conceptua la primera com «una forma de discriminació sexual que pot combinar elements de violència física i psicològica i incloure una diversitat de comportaments, que van dels comentaris o gestos no desitjats, les bromes i el contacte físic breu fins l´agressió sexual», mentre que l´assetjament sexual s´afirma que és una forma de violència sexual que passa comunament en el món del treball, i que sol classificar-se de dues maneres: l´assetjament sexual quid pro quo, assimilable a un xantatge, i l´assetjament sexual resultant d´un «ambient de treball hostil». Pot ocórrer, en l´assetjament sexual, que a una treballadora o un treballador se li exigeixi un servei sexual, i l´acceptació o rebuig serà determinant perquè qui l´exigeix ??prengui una decisió favorable o, per contra, perjudicial per a la situació laboral de la persona assetjada. L´assetjament derivat d´un ambient de treball hostil abasta «totes les conductes que creen un entorn laboral intimidatori, hostil o humiliant».

Pel que fa a la persistència de l´assetjament, una part important de les normes nacionals requereixen que ha de ser repetit o produir-se amb freqüència, mentre que un nombre menor afirmen la seva existència tot i que es doni una sola conducta mereixedora de reprovació jurídica.

Sobre quins subjectes estan involucrats en la violència i assetjament, aquella i aquest poden produir-se tant de forma horitzontal (entre iguals) o vertical (en la jerarquia laboral, ja sigui ascendent o descendent), i dur-se a terme tant entre personal de l´empresa com també per tercers com poden ser els clients, i existir en tots els àmbits i sectors econòmics.

Per fi, l´informe es formula la pregunta d´on es manifesta la violència i l´assetjament en el món del treball. La tesi que es defensa en les línies bàsiques del possible instrument regulador, amb ple encert al meu parer, és que les situacions conflictives no només poden produir-se en el lloc de treball, sinó també en tot tipus d´esdeveniments relacionats amb aquest, i que poden ser tant de caràcter directe com per via d´utilització de la tecnologia.

Respecte a l´impacte de l´ús de la tecnologia, els treballs realitzats i que han estat utilitzats en l´Informe posen de manifest que el ciberassetjament «és una nova expressió de violència i assetjament psicològics i sexuals» que es desenvolupa amb força rapidesa, posant de manifest la dificultat de separar allò que és propi d´una relació de treball amb el que és motiu d´abast i solució jurídica des d´una perspectiva general i no estrictament laboral, sent així que molt pocs països disposen de legislació específica sobre això.

Vaig concloent. Per comprendre la violència i l´assetjament en el món del treball cal atendre a la realitat laboral en particular i a la de la societat en general. Per això, factors com les relacions de poder (cal recordar que en les relacions de treball el poder d´organització, direcció i sancionador correspon a la part ocupadora, i que en el si de les empreses les relacions jeràrquiques assumeixen un paper de primera importància) les normes de gènere (que afecten especialment de manera negativa les dones en àmbits professionals on la presència masculina és majoritària, i també als que, especialment homes, tenen «estils de vida no convencionals pel que fa al gènere»), les normes culturals i socials (acceptació implícita, encara que això hagi de ser rebutjat, de la violència i assetjament com a risc ordinari de la relació de treball en sectors com l´educació o la sanitat, per citar dos exemples significatius) o la discriminació motivada en una diferència, ja sigui real o percebuda, són factors que s´han de prendre en consideració a l´hora d´elaborar polítiques adequades de prevenció i solució de conflictes derivats de la violència i l´assetjament en el món del treball.