S'ha acabat el Mobile World Congress per a satisfacció de tothom. L'Ajuntament de Barcelona, content que tot s'hagi desenvolupat amb normalitat sense els ensurts de les vagues de transports de l'any passat i amb el compromís que el congrés es repetirà fins al 2024. El comerç ha fet l'agost ja que es diu que els més de cent mil visitants han deixat al voltant de 400 milions d'euros. I les empreses tecnològiques presents a la fira han tingut un aparador mundial per presentar, en un gran desplegament de llums i fanfàrries, els seus productes que, al cap i a la fi, són la mateixa cosa però amb l'embolcall de la paraula màgica innovació. Les grans marques de mòbil pugnen per demostrar que els seus aparells actuals han complert la funció per a la qual estaven dissenyats i que ara ja toca renovar-los malgrat que l'usuari tingui la sensació que funcionen bé i que en té prou amb les prestacions que li proporcionen. Passa, però, que a partir d'un cert moment, comencen a donar problemes. Les bateries s'esgoten abans d'hora, les pantalles es trenquen amb molta facilitat, els dispositius de càrrega s'espatllen i només ha passat un any i mig o dos anys d'ençà de la seva compra. Amb molta resignació ens veiem abocats a l'adquisició d'un altre terminal de telefonia essent conscients que ho fem sota el dictat de l'obsolescència programada, aquesta estratègia de planificar la caducitat d'un producte molt abans de la fi de la seva vida útil teòrica. L'estímul de la demanda és la coartada que procura només pel lucre econòmic immediat de les empreses, de manera que la cura de l'aire, aigua, medi ambient i, per tant, la contaminació, passen a un segon pla. És un greu problema de l'actual sistema de producció i consum que ignora l'harmonia i el respecte de la natura. L'obsolescència intencional dels productes ens portarà calamitats que l'eufòria capitalista ens impedeix pronosticar.
