06 de març de 2018
06.03.2018

A la recerca d'un president o presidenta

06.03.2018 | 07:12

Roger Torrent enceta aquesta setmana la segona ronda de consultes per tal de trobar un candidat a la presidència de la Generalitat. De moment, Puigdemont ja hi ha renunciat, encara que no definitivament. El seu adeu ha anat acompanyat amb la proposta de Jordi Sànchez que de moment no té el suport de la CUP. Els cupaires continuen en la mateixa idea d'una república catalana i d'investir l'expresident, la qual cosa és del tot impossible en aquests moments.

ERC va dubtar en un primer moment, atès que intentà posar al damunt de la taula el nom d' Oriol Junqueras, però des de la sala de màquines de Brussel·les aviat es va descartar. En aquest sentit, el líder de JxCat no el té en compte, perquè els republicans no volgueren reeditar la coalició de les anteriors eleccions catalanes. ERC pensava guanyar clarament, però l'estratègia de Puigdemont els va vèncer en el darrer moment. Ni Rovira, ni Torrent ni Sabrià foren capaços d'afrontar la campanya sense Junqueras al capdavant. Les seves deficiències portaren el partit república a perdre més de deu punts en campanya, la qual cosa és digne d'estudi per part dels professionals demoscòpics.

Ara Joan Tardà proposa un acostament cap al PSC i els comuns d'en Domènech. Possiblement aquesta proposta encara posi més nerviosos al bàndol independentista que no hi ha maneres que tanquin un acord de governabilitat, per la qual cosa ja no són descartables unes noves eleccions. Fins i tot Elsa Artadi les veu possibles.

Tot plegat un joc de despropòsits que palesa les diferències de criteri entre les dues forces independentistes majoritàries. Però malauradament ningú no parla clar. Mentre es continua aplicant l'article 155, Catalunya segueix sense govern i les declaracions dels polítics van més en la direcció de la confrontació amb Madrid que no pas el de buscar una sortida a l'actual atzucac.

Malgrat tot, el país veu reduir les taxes d'atur, el consum millora com ho demostren les matriculacions de nous vehicles, el sector immobiliari creix i els ajuntaments costaners ja han cobrat la taxa turística. Amb aquests símptomes, cal espavilar o algú es podria plantejar seriosament si Catalunya pot funcionar sense govern autonòmic.

De moment els que surten al carrer són els defensors de Tabàrnia –uns quinze mil el proppassat diumenge a Barcelona– que posen una nota d'humor a la situació kafkiana que viu el Principat. Aquests personatges, encapçalats per Albert Boadella, ridiculitzen contínuament el procés independentista i tot plegat fa pena.

Hauria d'arribar d'una vegada el seny a casa nostra. Ni Puigdemont ni Sánchez poden optar a la presidència de la Generalitat No es pot governar ni des de Brussel·les ni des de la presó de Soto del Real. Ja n'hi ha prou de marejar la perdiu i de continuar un foc d'encenalls. El Parlament de Catalunya té diputats, sense causes pendents amb la justícia, per liderar aquesta nova etapa. Només falta voluntat i ganes de posar-se d'acord.

No cal renunciar a cap idea. I té raó Tardà quan diu que les bases independentistes s'han d'eixamplar. Només es pot aconseguir aquest objectiu amb el suport majoritari de la societat i avui no hi és. Però això no vol dir que s'hagin de paralitzar les aspiracions de les formacions que opten per la secessió. Catalunya necessita un govern com més aviat millor. Mentre això no passi, el desencís pot ser letal per a la causa independentista. Si ERC i JxCat no es posen d'acord, el PSC i els Comuns hi haurien de dir la seva. Seria bo que els grups parlamentaris pensessin més en els ciutadans i menys en polítiques de vol gallinaci.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema