8 de març: no és celebració, és lluita
OTI CORONA BONET girona
Només en els darrers deu anys la violència masclista s´ha cobrat a Espanya més víctimes que la banda terrorista ETA en tota la seva història. 49 dones i 7 infants van ser assassinats per homes dins l´àmbit de la violència de gènere durant l´any 2017.
La participació de les dones en el mercat laboral és menor i la taxa d´atur és més elevada que la dels homes, tot i mostrar millor nivell educatiu i sent la proporció de dones amb estudis superiors més alta que la dels homes.
Feines de cura i criança que, majoritàriament les dones, exerceixen sense sou, descans ni recompensa. Dones que passen hores i hores de la seva vida treballant pels altres sense cobrar, amb dobles o triples jornades o bé reduint el seu temps laboral i, amb aquest, el seu salari. El resultat, en números: el conjunt de les treballadores cobra per hora bruta de feina gairebé un 15% menys que els homes, i la bretxa de gènere en les pensions contributives és del 57%.
Cada vuit hores una dona denuncia una violació. A fires i concerts s´habiliten espais per atendre dones i noies víctimes d´agressions sexuals. Assistim a un degoteig de violacions grupals, algunes a nenes i a noies menors d´edat, abusos i violacions en el si de la família, surten a la llum les manades.
Ha arribat el moment que les dones diguem prou. Exigim un sou digne, exigim poder transitar pels espais públics sense ser molestades, exigim que els treballs de cura i criança no ens empobreixin. El 8 de març és una jornada de reivindicació i de lluita. Per això aquest any s´ha convocat la primera vaga general feminista laboral, d´educació, de cures i de consum, a més de diverses aturades parcials i activitats de protesta. La manifestació és a les 19 hores a la plaça del Vi, i se´ns ha de sentir més que mai.
Jo paro el 8 de març
Raquel Rico Marín girona
Sí, jo paro el 8 de març. Perquè cal, perquè per molt que ens emplenem la boca parlant d´igualtat, la realitat ens mostra diàriament que les dones patim discriminacions en totes les facetes de les nostres vides.
Sí, jo paro el 8 de març, perquè els sectors on treballen majoritàriament dones són els pitjors pagats i amb condicions laborals més deplorables; perquè el percentatge de dones a les universitats és més elevat que el dels homes i, tot i així, són els homes els que ocupen els càrrecs importants a tot arreu; perquè a una dona se li exigeix ser treballadora, mare, mestressa de casa i cuidadora dels més grans i les persones amb diversitat funcional, tot alhora, sense deixar de mantenir-se prima, guapa, dolça i comprensiva, mentre que a l´home només se li exigeix fer carrera professional amb un cert aire de virilitat; perquè se´ns exigeix ser intel·ligents però sense qüestionar, portar la contrària, ni protestar, que no és de senyoretes; perquè encara es culpabilitza a la dona violada perquè duia pintallavis vermell o no va tancar les cames prou fort; perquè se´ns jutja per un serrell, la mida dels nostres pits o el perímetre de les nostres panxes; perquè fem fàstic si sagnem, però se´ns considera «caducades» si no ho fem; perquè no se´ns permet gaudir obertament de la nostra sexualitat, però se´ns considera frígides si no ho fem; perquè encara hi ha qui creu que si se´ns assetja, se´ns pega o se´ns mata, és perquè ens ho hem buscat per no ser prou pudoroses o submises.
Sí, jo paro el 8 de març. Perquè cal, per mi, per les dones que ja no hi són, però, sobretot, per la meva filla, perquè no es mereix viure en una societat que la discriminarà i menystindrà tota la vida, només pel fet de tenir vagina.
Vuit de març
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Pocs anys com aquest s´havia començat amb tanta antelació a parlar del vuit de març com a Dia Internacional de la Dona o Dia de la Dona Treballadora. Així doncs, s´han convocat ja de fa molts de dies vagues, fet propostes d´activitats o escrit manifestos, tots pensats de cara a la reivindicació de la diada; mai hi havia hagut tantes formes diferents de voler evidenciar que cal lluitar per la igualtat dels gèneres i pels drets de les dones encara no assolits.
M´agradaria pensar que arribarà un any que aquesta diada s´haurà pogut convertir en una simple celebració pels drets adquirits a totes les societats; Aquests drets que ara i a massa llocs no hi són. Un any que no s´haurà de celebrar el dia de la dona o de la dona treballadora, de la mateixa manera que ara no cal celebrar el dia de l´home o de l´home treballador.
De moment, però, res no és així. Per aquest motiu, benvingudes siguin totes les formes respectuoses de vetllar perquè la dona pugui viure sense cap condicionant històric o social que li vingui per la mera raó del seu sexe; ans al contrari, que visqui d´una forma plena gràcies al simple fet de ser dona com un altre ho pot fer perquè ha nascut home.
Una possible solució
Carles Vilar i Massó calonge
Crec en el pensament que si no vols formar part d´un problema sigues part de la solució. El nomenament de Jordi Sànchez com a president perilla per l´abstenció de la CUP. Amb la premissa que els independentistes catalans volem un país lliure i democràtic. Entenc que Junts per Cat i ERC demanin a la CUP que voti el Sr. Sànchez president i la negació d´aquesta a fer-ho per ser massa autonomista tot el que passa. Però entenent que si no hi hagués dos diputats exiliats, l´abstenció de la CUP no afectaria el resultat i que dubto, i em nego a pensar, que la CUP vol donar peixet als del 155. Una possible no seria que la CUP prestés dos vots per un simple deure democràtic i tornar a guanyar el 155 amb les seves pròpies regles. Així cap dels actors no veurien traïts els seus principis i podríem desembolicar aquest assumpte, els propers ja ho farem quan vinguin.