Després de tants dies parlant-ne segurament tothom sap que demà hi ha una vaga convocada, però no seria igual de fàcil per la majoria saber exactament el que es reivindica. El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona i aquest any, per primera vegada, les organitzacions feministes a Espanya han decidit convocar una vaga que té el suport de les centrals sindicals majoritàries. D'una banda es reclama la igualtat salarial i d'oportunitats i s'aprofita la jornada reivindicativa per denunciar la violència cap a les dones. Aquestes sí que són dues causes que generen un consens amplíssim entre la pràctica totalitat de la societat. Hauria estat un encert un enunciat clar i una crida inclusiva. Però la Comissió 8M ha impulsat un manifest en què es convoca a una vaga feminista i en el qual s'al·ludeix tant a les trampes del desenvolupament capitalista, com a la despatologització de la dona (sí, sí, així mateix), a la justícia patriarcal o a la diversitat d'orientacions sexuals. Un poti-poti en el qual no falta de res. Això ha fet que alguns sindicats, com el CESIF de Funcionaris, s'hagi desmarcat de la vaga en considerar-la d'orientació política. Queda massa a fer en molts àmbits, sobretot en els que permeten exercir la llibertat per prendre opcions personals, com per deixar que alguns segrestin aquest debat. Les mesures a favor de la conciliació entre la vida familiar i laboral, les ajudes a les famílies, o les pensions són fonamentals per evitar la desigualtat respectant i assumint la diversitat. La llei és el camí més segur per construir i consolidar les solucions mentre la vaga, quan se l'allunya de la seva funció laboral, sembla destinada principalment a alimentar el conflicte.
