Costa de creure, però la recaptació de l'Estat no té aturador i no sap distingir entre bons i dolents. Després de donar un infart a les entitats que promouen la cultura, reclamant-los el 21 per cent d'IVA de les subvencions rebudes, fins i tot amb efectes retroactius, ara Hisenda fa el mateix amb una vintena de centres de recerca catalans, molts dels quals vinculats a la medicina, als quals els demana 20 milions d'euros en concepte d'IVA sobre els ajuts cobrats.

Tot plegat és com si per una porta, aquells que ens volen fer creure que impulsen el desenvolupament social i econòmic del país, et donessin uns diners i es posessin la medalla d'haver-te'ls donat, i aquests mateixos te'ls traguessin per l'altra porta, abans fins i tot d'haver-los pogut gaudir. Vaja una mena de joc de tril·lers on mai saps on és la boleta i on sempre perds.

Jugar d'aquesta manera amb la cultura o amb la recerca és més temerari del que pugui semblar a ulls de la freda administració d'hisenda, perquè és tant com posar en risc la poca activitat cultural o de recerca mèdica que li queda a aquest país, on cada vegada són menys els bojos que es llencen a la piscina per mantenir una oferta cultural digna o els herois que perden l'oportunitat i la garantia de triomfar a fora per seguir aconseguint petits èxits en la recerca nacional amb unes condicions més que deplorables.

Ja sabem que Hisenda no té ànima però podria tenir el mínim seny necessari per saber distingir entre aquell què defrauda i aquell que amb la seva activitat aporta valor afegit al país. I si Hisenda no té cap de les dues coses, com a mínim s'hauria d'exigir un bri de racionalitat a aquells que governen l'administració de l'Estat.

Potser haurem de començar a reconèixer que en aquestes terres no s'arriba als mínims exigibles per ser considerats un país i una societat desenvolupats. És el que podria pensar qualsevol que veiés des de la distancia que aquí es combat la cultura i la ciència i no aquells que roben a l'Estat.