Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

És un tema que preocupa molta gent. El govern passa de tots els espanyols que han estat contribuint a la guardiola de la Seguretat Social durant la seva vida laboral. Any rere any gran part del seu sou ha estat en teoria destinat a poder viure una vellesa de manera digna. Però: Ai las! La guardiola s´ha buidat per altres assumptes com per ajudar Bancs en fallida entre molts altres pagaments que han hagut de fer per la seva mala gestió. I ara les persones que confiaven en aquests estalvis de tota la vida de treball es troben amb quatre xavos i malvivint. El Govern, sempre escombrant cap a ells argumenta que no té diners. A veure, jo tinc la solució:

Tots els que han estat presidents sigui de l´Estat o d´autonomies segueixen cobrant, com abans, sous molt elevats, gaudint de despatx, cotxe amb xofer, secretària... Per què? A cobrar com els altres i sense privilegis.

Les dietes als Diputats -per què? Que s´enduguin un entrepà, com moltíssims treballadors!

Els sous exagerats de tota la gamma de diputats, senadors... Per què serveixen aquests últims? Millor eliminats!

Tots els diners robats per tot el desgovern dels grans manaires, on són? A tornar-los ja, fins l´últim cèntim.

La Casa Reial què hi pinta perquè cobri cada mes un sou que cap jubilat cobrarà en tota la seva vida després de retirar-se? Que m´expliquin què fan els Reis a part d´estrenar vestits, viatjar i donar-se tot tipus de plaers!

Es pot eliminar també molta burocràcia, restringir els cotxes oficials, no jubilar els parlamentaris, diputats... amb sous astronòmics encara que hagin treballat ben pocs anys (pensem en els que necessita un treballador normal per cobrar sous de misèria)... I podríem seguir i seguir... I llavors es pregunten per què es queixen els nostres avis! I poc que ho fan! Es mereixerien -i m´agradaria- que fessin viure el senyor Rajoy, la Cospedal... i tot/es aquest/es paons reials amb el sou d´un jubilat mitjà d´ara, durant dos o tres mesos, sota l´amenaça que si no arrangen l´assumpte seguiran com els nostres presos inamobibles, ells a la presó injusta i els senyorassos de la política en la situació de pobresa de la majoria de jubilats. Veuríeu si en trobarien de solucions!

8 de març, cada dia

juan carlos alonso anglada flaçà

El dia 8 de març és el dia de la dona.

Hauria de ser cada dia.

L´home faria bé de recordar que si no fos per les dones no seria res. La mare que el va dur al mon i l´alletà, que el cuidava i l´ajudava en els primers passos i a fer els deures. La iaia que li donava amor i manyagues i, molts cops, suplia la mare. El pare era a treballar i, en arribar cansat, poc temps li dedicava. Algun consell, ja d´adolescent, i poca cosa més. Sempre hi havia la mare. La mare sempre present. I tan oblidada... És una dona només. Recordeu que si no fos per ella no hi seríem.

És molt fàcil posar una llavor i oblidar-se´n. Són nou mesos de gestació i tota una vida després. I per posar aquesta llavor no fa falta un home, només la llavor. Per a la resta fa falta una dona.

Tot home hauria de recordar-ho. I, sobretot, agrair-ho. I no només el 8 de març.

Gràcies dones. I perdó per tot el que no us hem donat, oblidant que estem permanentment en deute.