La recuperació de la memòria (potser hauríem de dir les memòries) del call de Girona s'ha fet a partir d'una recerca conscient i explícita que ha volgut atorgar un fonament documentat a la presència coneguda d'una comunitat jueva a Girona com a mínim des del segle X al segle XV. Acostumats com estem a resseguir les petjades del passat a partir de testimonis materials (el patrimoni conservat) ens ha costat d'entendre que la memòria del call requeria d'una subtilesa intel·lectual més gran. Conservem molts documents, sobretot notarials, dedicats a transaccions testamentàries i econòmiques, conservem documents amb fragments de textos sagrats o estudis sobre els textos, sabem les obres que van escriure alguns dels membres de la comunitat jueva de Girona, disposem d'un repertori ric d'esteles funeràries amb inscripcions en hebreu que cobrien les sepultures de jueus i jueves en el cementiri del Bou d'Or. Però no hi ha imatges, naturalment, i el rastre físic a la geografia urbana de Girona s'ha de detectar per indicis incorporats a una matriu bàsicament romana i a una arquitectura d'arrel medieval cristiana; només algunes ranures per col·locar la mezuza a l'entrada de les cases ens indica un passat de residents jueus en una o altra casa. Així les coses, la localització primer i la restitució després dels edificis comunitaris al servei de l'aljama de Girona ha esdevingut un exercici pacient per ajuntar les peces d'un trencaclosques documental i arqueològic. I per aquest camí s'ha pogut concloure que el call i la implantació dels jueus a Girona va passar per una etapa expansiva des de l'inici fins als progroms de les darreries del segle XIV i una etapa comprimida quan es va decidir tancar el call i recloure'l i protegir-lo a partir de 1415.

Les fites d'aquests períodes han estat tres sinagogues. La primera a l'entorn més immediat de la Catedral, la segona a un espai entre el carrer de la Força i les Ballesteries i la tercera a l'entorn del conjunt d'edificis que avui conformen el Centre Bonastruc de Porta. Si els banys rituals són un edifici essencial de la vida comunitària ara sabem que primer els jueus de Girona feien servir unes dependències annexes i singulars en els banys públics de Girona (s. XII-XIII), que després van disposar d'un micvé, amb aigua corrent provinent de l'Onyar a la segona sinagoga (s. XIV i primers anys del XV). Fins que el 1434 la comunitat jueva va adquirir uns horts i patis mig abandonats. Aquí hi hauria la tercera sinagoga i un micvé per als temps de crisi, adaptat a les noves circumstàncies adverses i per imperatiu físic de reduïdes dimensions.

Un article publicat recentment a la revista Tamid ens fa conèixer la identificació d'un dipòsit d'aigua-cisterna contigu al carrer de Sant Llorenç i a tocar del pati del centre Bonastruc ça Porta com el micvé de la tercera sinagoga. Sílvia Planas, Joel Colomer, Jordi Sagrera i Jordi Vivo han escrit «El micvé de la darrera sinagoga medieval de Girona» ( Tamid, 2016-2017, p. 113-166).

D'aquest estudi es desprén una conclusió molt potent, realista i poètica alhora: l'aigua seria la resta que faria més evident la presència jueva en el call de la ciutat. No em puc estar de recollir aquí una citació de l'article esmentat que ho explica molt bé: «Avui no resta res de la sinagoga ni de l'almoina jueva. S'han esborrat les traces dels patis i de les finestres, els carrerons interiors han desaparegut, les places han estat ocupades per edificis diversos, els murs s'han allargat o han desaparegut, o han estat oberts amb portes i finestres que donen pas a noves construccions i acullen noves vides, lluny ja de les prescripcions judaiques. Amb tot, si hi ha una resta que recorda amb precisió el passat jueu d'aquest espai del call, és, sens dubte, l'aigua del micvé. (?). Avui l'aigua és, amb la seva presència persistent, el testimoni més clar de l'ús que va tenir aquell racó del call entre 1435 i 1492».

Les excavacions de 2014 i 2015 que ha promogut l'Ajuntament i la combinació acurada de les evidències arqueològiques i documentals, amb la coordinació de l'Institut d'Estudis Nahmànides i arqueòlegs de la UdG, signifiquen la culminació d'un procés d'explicació de la geografia urbana de la comunitat jueva de Girona des de les primeres notícies difuminades que en tenim per al segle X fins a l'extinció de la comunitat l'any 1492 arran de l'expulsió dels jueus dels territoris de la monarquia hispànica i de tots els decrets complementaris.

Efectivament l'expulsió no va ser només la sortida de moltes famílies jueves del territori peninsular. Fou també un procés complex de venda de totes les propietats particulars i de totes les propietats comunitàries amb la finalitat d'atendre els deutes amb la monarquia i els municipis, o de recollir fons per al propi pelegrinatge cap a destins incerts i que l'estudi que comentem recull en quadres detallats.

Amb l'expulsió es produí en un cert sentit la torna de les primeres notícies de l'arribada dels jueus a Girona. Si sembla que un comte al segle X va facilitar l'arribada, o potser la tornada a la ciutat, d'unes quantes famílies jueves procedents de l'àmbit de la ruralia i si poguéssim donar per bona la idea que passaren a ocupar cases de canonges en el moment que la vida canonical esdevenia comunitària, arran de l'expulsió foren majoritàriament canonges els qui adquiriren els béns dels quals s'hagueren de desprendre els jueus.

De 1995 a 2006 en poc més de deu anys els estudis sobre la comunitat jueva de Girona han permès la publicació de dos quaderns dels treballs d' Història Urbana, reconstrucció cartogràfica que han desenvolupat els historiadors i arqueòlegs Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera. Primer el núm. 1 que encetava la sèrie: Els jueus i la ciutat de Girona (1995) i després el núm. 7 La forma urbana del call de Girona (2006). Aquests dos treballs han fet la restitució cartogràfica de la implantació urbana dels jueus a Girona i amb documents han ajudat a identificar i localitzar successivament les tres sinagoges que hi hagué a la ciutat de la forma com hem dit a l'inici d'aquest article.

Ara amb el treball de Tamid passem a un estadi diferent i podem concloure que dels banys jueus documentats els de la tercera sinagoga han estat identificats, excavats i restituïts. La memòria de l'aigua, més enllà de la memòria de les pedres, ha esdevingut el fil conductor de la vida durant segles dels gironins que foren jueus i visqueren com a tals a la nostra ciutat.