Els darrers dies s'ha generat una gran polèmica al voltant de la figura d' Antonio López López, marquès de Comillas. L'Ajuntament de Barcelona, amb encert, ha decidit retirar la seva estàtua i el nom de la plaça d'aquest patrici català. El que més m'ha sorprès ha estat la reacció de l'alta burgesia catalana. El més impactant és que neguen que López fos negrer. Ostres, tots els estudis ho han demostrat a bastament des de fa molts anys. Els és igual. Després criticaran Trump. Fan el mateix, neguen la llei de la gravetat. Altres més fins diuen que cal jutjar ser negrer en el seu context. Si ho jutgem en el seu context era igualment una cosa criminal.

L'altra cosa que argüeixen és que feia obres de caritat. Fins i tot posen com a prova que Jacint Verdaguer, mossèn Cinto, era qui gestionava efectivament aquestes obres caritatives. És el mateix que passa ara, estafes la hisenda del teu país, no pagues a la seguretat social, tens els treballadors en semiesclavatge en països sense les més mínimes llibertats politiques i socials i, això sí, muntes una fundació i dones diners a alguna iniciativa solidària. Molt bonic!

El problema és que hi va haver una iniciativa de l'alta burgesia i del clergat català per tancar com a boig Verdaguer. A iniciativa de qui? D'Antonio López, mitjançant un dels personatges més sinistres de la nostra història, el lligaire i parent del mossèn Narcís Verdaguer i Callís. D'on venia aquesta dèria per tancar el pobre mossèn? Doncs que la dona del marquès s'havia enamorat platònicament de mossèn Cinto i al marquès li va agafar un atac de còlera. Van haver de ser els anticlericals els que van fer tota mena de gestions, mobilitzacions i documents per salvar el mossèn, que va escriure un seguit d'articles a la premsa republicana titulats En defensa pròpia. D'aquí ve que a la seva mort la manifestació de condol va ser una de les més grans de la història, i segur on hi havia més anticlericals que catòlics.

I ara, l'any 2018, l'alta burgesia barcelonina vol defensar la memòria del marquès. Tothom és lliure de defensar el que vulgui, però quan hom es pregunta per què la burgesia catalana ha perdut el control sobre els esdeveniments al nostre país i per què l'hegemonia ha canviat de bàndol, una possible resposta és que tenim una classes altes impresentables que tenen uns referents morals i ètics lamentables. No hi pot haver cap jove demòcrata i amb valors humanistes que pugui entendre la defensa de personatges execrables com aquest Antonio López.

Quan hi ha gent que es pregunta per què l'esquerra es considera moralment superior a la dreta, la resposta és clara: perquè els seus referents ètics i morals són molt, però que molt superiors. I aquest n'és un exemple sensacional. Reivindico Francesc Pi i Margall, que va lluitar per abolició de l'esclavitud, altres reivindiquen qui traficava amb esclaus. Molt bonic. M'agradaria saber què explicaran als seus fills sobre aquesta qüestió. Se'm posen els pèls de punta.