Volem igualtat de drets i obligacions per a homes i dones (i epicens). Doncs bé, comparem mitologies, que diria l'oncle Leonard. El primer antropoide que va agafar una branca en flames d'un incendi potser era mascle -havia d'acreditar-se- però hi ha raons i indicis per pensar que eren dones les encarregades d'alimentar el foc primordial, oficiar cerimònies propiciatòries, potser pintar les coves i modelar la ceràmica. El primer sacerdot va ser una xamana; el primer ritu, la sorpresa davant la floració.
Fins i tot el delicat i subtil budisme quan es planteja el paper de la dona en l'ascens espiritual, fa cara de pòquer ( Teresa de Jesús els va fer una esmena a la totalitat). No era clara, segons els clàssics, la seva «essència búdica», ja veus (anem a meditar sobre això). Jesús, sis segles després, ja s'envolta de moltes més dones, algunes prostitutes (en l'Imperi Romà, com a Grècia, amb les putes fines es podia comentar un poema de Virgili o l'última estrena de Plaute), encara que no en converteix cap en apòstol (excusa que funda la negativa del Vaticà a ordenar dones). Si ho hagués fet, a Jesús l'haurien apedregat fins a morir, començant pel seu poble. Evitar la lapidació de l'adúltera no va ser només un acte de misericòrdia, sinó una nova llei, un pas cap a la dona com a subjecte, no com a ase al qual es pot moldre a bastonades si surt una mica desobedient.
Des del Paleolític es multipliquen les Venus i deïtats agrícoles i en els murals de Knossos (o a la Penélope d' Homer), les dones semblen mostrar-se amb una desimboltura sense restriccions. Ja no serà més així: s'ha produït la invasió dòria i aquells rossets, bells com déus, també li trenquen la pota a la senyora: perquè et refiïs dels suecs. Com els patriarques de la Bíblia que també impregnen el magisteri alcorànic i cristià. Aquesta és la meva brúixola de boy scout. Per abordar la crítica de la terra cal començar per la crítica del cel ( Octavio Paz).
