A Espanya no entren refugiats perquè tot acord de quotes d'admissió ha estat meticulosament incomplert amb la indolència pròpia d'un govern de Rajoy, que hi ha coses en què no es fica.

Els emigrants que entren per les nostres costes arriben malgrat els esforços coordinats i transversals de diversos governs perquè se'ls cruspeixi el mar. La seva mort no importa: no són espanyols. Tot i que no doni per fer-li una lletra a l'himne, ser espanyol té algun avantatge. Exemple del que passa a Espanya: una persona africana es llença al mar per necessitat, corre perills en l'intent d'arribar a una altra riba i queda en mans de la sort que hi hagi bona mar i que no l'agafi la guàrdia civil. Una persona espanyola se'n va a la muntanya per diversió, corre perill en l'intent d'aconseguir el cim i si té mala sort, li envien un helicòpter de rescat de la Guàrdia Civil. La diferència no és estar federat. I sí ho és.

Si els immigrants toquen terra immediatament se'ls retreu que venen a treure el lloc de treball a un espanyol. Un lloc així és una cosa molt preuada però no tant com per agrair-li al muntanyenc que mor en l'intent que l'hagi deixat per a un altre espanyol. Una altra mostra que és igual que els immigrants morin és que mai sentiràs un regidor corrupte dient que és víctima d'una persecució política contra ell per desviar l'atenció de les morts d'emigrants il·legals o d'una càrrega a El Tarajal. L'atenció ja està desviada.

Ens interessa més la corrupció d'un del poble que les dotzenes de morts d'altres pobles i ni una ni altres ens importen gens perquè no canvia la intenció del nostre vot. A viure, que són dos dies perquè morir és un moment.