Per fi. Per fi una iniciativa que ha aconseguit sacsejar la societat, com si tota ella hagués estat tancada en una caixa i fos incapaç de deixar-hi entrar la llum. Una iniciativa que no exclou i que, malgrat alguns extremismes (mínims) que no eren necessaris, busca complicitats de tots els sectors socials. El Dia Internacional de les Dones, amb la vaga (sense cap obligatorietat de ser massiva), les manifestacions als carrers, les cadenes humanes i una multitud d'activitats, ha aconseguit per primer cop en molt de temps portar a la primera línia de l'opinió pública un debat que és absolutament necessari. Ara toca la reflexió entre les entitats organitzadores sobre si seran capaces de mantenir viu l'esperit que s'ha iniciat aquest 8-M. És evident que hi ha el perill que el pas dels dies faci oblidar el debat en un calaix. Però és molt probable que el 8-M del 2019 torni a ser històric. Ara s'ha obert una escletxa a la caixa i els canvis socials solen ser molt lents. Caldrà paciència i tot i que molta gent ha criticat el postureo de polítics (algú s'hauria imaginat mai Mariano Rajoy amb un llacet lila?), el fet que alguns d'ells s'hagin vist obligats a fer veure alguna cosa que potser no és, ja és important. El moviment ha remogut consciències i això és un primer pas per començar a canviar les coses.
