Can Pinyonaire és el mas de Mollet del Vallès on passa bona part de la història que explica Montserrat Tura al llibre República pagesa, guanyador del Carles Rahola d'assaig. És també la casa on viu i on van viure els seus avantpassats, l'avi Feliu Tura i descendents. On es va parlar tant de política, on es van gestar les primeres reivindicacions rabassaires vallesanes i el sindicat agrari que havia d'ajudar les famílies pageses, allò que mai no havia fet l'Estat. Perquè la història del cooperativisme i de l'associacionisme en aquest país és aquesta: cobrir les necessitats de la gent, fer d'estat per omissió de l'estat.
També el 2017 es va reeditar l'obra del seu oncle, Jordi Solé Tura, Catalanisme i revolució burgesa, cinquanta anys després de la primera edició, que va provocar una intensa polseguera intel·lectual i política. Algú hauria de fer dialogar les dues obres. República pagesa més que el telescopi hi posa la lupa, o el microscopi. Gràcies a la lent que ens apropa a unes vides concretes, seguim la influència i les conseqüències dels esdeveniments històrics nacionals en una família de pagesos perfectament incardinada en el riu de la història, implicada en els esdeveniments i en les idees del moment, en la recerca del progrés i de les millores socials a partir d'un catalanisme que els era tan natural com l'aigua. Aquells temps del new deal català que va suposar la Mancomunitat, tan estimada en aquestes terres al·lèrgiques als absolutismes castellans.
Montserrat Tura confegeix el llibre a partir de capítols curts, que van combinant la història gran amb la història a la menuda, a partir de la memòria oral, dels papers oficials, de dietaris i de cartes. Moltes cartes. Perquè dissensió i exili sempre han anat, malauradament, de la mà.
