La «proposta d'acord d'investidura» acordada pels negociadors de JxCat i ERC és plena de referències a la república i al procés constituent, i fins i tot preveu una «multiconsulta» sobre el contingut de la constitució de la república catalana. Però tan significatiu com això ho és el fet que república i procés constituent se situen a fora de les institucions de la Generalitat: el Parlament i el Govern. I aquesta és una diferència fonamental amb la dinàmica seguida en la darrera legislatura, que ha acabat amb les conseqüències judicials i penals que coneixem prou bé. La proposta que fan ara els principals damnificats de l'acció judicial, i per a la qual esperen una resposta afirmativa de la CUP, fa reposar la dinàmica republicana en el que anomena «Espai lliure de l'exili» i en «la ciutadania catalana apoderada amb l'autoorganització col·lectiva.
La primera acció judicial contra Carme Forcadell com a presidenta del Parlament la va emprendre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel fet d'haver permès la votació al ple de la cambra de les conclusions de la comissió parlamentària «d'estudi del procés constituent». Jutges, fiscals i advocats de l'Estat miren amb lupa tots els acord parlamentaris i tots els decrets i ordres del Govern. Va ser per aquests precedents que Roger Torrent, com a president del Parlament, procura no adoptar decisions querellables, per molt que li exigeixin Junts o la CUP. Esquerra està a favor d'evitar encausaments en la mesura que pugui: amb el líder a Estremera en té prou. Si l'acord per tenir govern implica comprometre's amb un «procés constituent» de la república catalana, procura que el Parlament i el Govern no hi tinguin formalment cap paper, sinó que l'impuls surti de l'Espai lliure, formalitzat com una persona jurídica privada (una fundació, associació o empresa), i de la ciutadania mobilitzada a través de les seves expressions associatives: ANC, Òmnium, CDR o el que pugui sorgir. I si volen màxima seguretat, han de procurar que ni un euro del pressupost de la Generalitat vagi a cap d'aquestes entitats.
És un doble joc. Les institucions oficials de la Generalitat existent intentarien aplicar un programa de govern socialdemòcrata amb eines autonòmiques, i la república, que és una realitat en els cors i en les ments dels qui l'abracen, es constitucionalitzaria des de l'esfera de l'associacionisme i del finançament privats. Una república de peatge.
