11 de març de 2018
11.03.2018

DE L'ATENEU AL CINEMA MODERN

11.03.2018 | 07:03

Una de les obres a emprendre de les quals es parla molt a la nostra ciutat és la de recuperació de l'edifici que durant una colla d'anys es conegué amb el nom de Cinema Modern. L'edifici es troba en un estat ruïnós, però la seva situació cèntrica i la vitalitat que tingué fa uns anys fan que la seva recuperació sigui una aspiració ciutadana. La seva història és molt més antiga que els temps en què es dedicà a la projecció cinematogràfica.

Recordem aquest espaiós i cèntric edifici quan portava el nom d'Ateneu Social Democràtic, des de fa més o menys un centenar d'anys. Es tractava d'un complex molt ric en ofertes i en actuacions. Es tractava d'una important obra social establerta per l'empresa de la Fàbrica Gròber, liderada aleshores per la família Portabella. Eren temps en què la Gròber era coneguda a la ciutat com «la fàbrica», ja que era la factoria més important de Girona i les seves rodalies. Havia arribat a tenir uns mil cinc-cents treballadors. De manera que un percentatge molt notable de la població gironina i d'alguns pobles del seu entorn depenien econòmicament d'aquesta empresa. Els directius de l'empresa sentien la preocupació pel benestar i el progrés personal dels seus obrers. I amb aquest criteri fundaren una institució lúdica i formativa dels seus operaris i les respectives famílies. La qual portava el nom d'Ateneu Social i Democràtic. Que en el llenguatge popular es concretava en el nom de l'Ateneu.

En la part de l'edifici que té el seu accés des del carrer Nou del Teatre hi havia, en el pis principal, una gran sala de ball. Un cafè i sala de jocs i de tertúlia. I, en el pis superior, unes aules on s'hi feien classes de dibuix industrial i altres matèries complementàries amb mires a la formació i progrés dels obrers. Una sala dedicada a la música, en la qual assajaven els integrants de l'Orfeó Cants de Pàtria, integrat en el mateix complex de l'Ateneu. L'Orfeó va ser dirigit durant molts anys pel mestre Josep Baró Güell. I quan aquest es jubilà el substituí el mestre Rogelio Sànchez. L'Orfeó oferia concerts públics en el mateix edifici i també en altres locals fins i tot amb algunes sortides fora de la ciutat. A més, entre les i els cantaires es lligaren algunes unions matrimonials, animades per la coincidència d'aficions musicals. Amb entrada pel carrer de Sant Josep hi havia una escola d'ensenyament primari per a nois. De manera que quan es parlava de l'Ateneu, els nens es referien a la seva escola, els i les joves es referien a la sala de ball, els obrers que es volien promocionar el tenien com el lloc on després de la jornada laboral podrien perfeccionar la seva formació amb el propòsit de millorar el seu estatus professional.

L'entitat estava patrocinada i rebia el suport econòmic de l'empresa de la Gròber. El seu propòsit era la promoció dels seus obrers i llurs famílies. Però també hi podien participar la resta de gironins. Era una obra totalment oberta, amb una gran oferta cultural.

La sala de ball era molt concorreguda per jovent de tota classe. Eren temps en què a Girona funcionaven algunes sales de ball, però no tothom se sentia còmode en qualsevol de totes elles. La del Casino del carrer de l'Albereda no s'haurien atrevit a freqüentar-la ciutadans de classe mitjana, ni menys els obrers. A la que oficialment s'anomenava El Globo, i vulgarment El Grapat, situada al carrer de Figuerola, moltes noies no hi haurien entrat, per considerar-la un lloc poc seriós. Els balls dels locals polítics, tant els de dretes com els de les esquerres, semblaven destinats només als respectius militants. Encara que en aquests potser també s'hauria atrevit a presentar-s'hi un noi que pressentís trobar-hi la parella desitjada. En canvi, al ball de l'Ateneu tothom s'hi trobava còmode, fora d'algú que es considerés de molt elevada condició.

A l'escola hi assistien alumnes de totes les condicions familiars; potser amb una major proporció de condició modesta. Dirigí l'escola durant molts anys mossèn Anton Collell. I quan aquest es jubilà el substituí mossèn Joaquim Pérez Batlle. Uns professors amb molta dedicació completaven la plantilla docent.

Com en tantes altres coses, la fatal guerra del trenta-sis s'interferí en la vida d'aquesta entitat. Durant els anys de durada del conflicte bèl·lic, l'edifici va ser ocupat per una entitat política o sindical. Per altra part, el 4 de febrer del 1939 la fàbrica Gròber va ser incendiada per les tropes en retirada. Immediatament, l'empresa es preocupà de reconstruir la fàbrica per tal de salvar la situació de la nombrosa plantilla de treballadors que en depenien. L'Ateneu fou ocupat un temps per l'Organització juvenil de la Falange. Però fou per poc temps. I aviat pogueren recuperar-se les activitats de l'antic Ateneu; però experimentant alguns canvis. Un d'ells fou el nom de l'entitat. Ateneu Social i Democràtic no encaixava en la nova situació política. I es canvià pel de Foment de Cultura. La sala de ball es transformà en cinema, amb el nom de Cine Moderno; que tothom anomenava Cine Modern. Com tothom continuà parlant de l'escola de l'Ateneu. Les activitats s'anaren desenvolupant amb intensitat i eficàcia. En la sala del cinema s'hi celebraren també actes de caràcter cultural, i periòdiques actuacions de l'Orfeó Cants de Pàtria, les actuacions del qual s'iniciaven sempre amb el Cant de la Senyera, sense que es produís mai cap alteració de l'ordre. L'empresa promotora i propietària de la institució confià el seu funcionament a un Patronat format per persones destacades en la vida social i econòmica de la ciutat.

Pels anys que funcionà l'històric Ateneu Social Democràtic, a Girona hi hagué una altra entitat que s'anomenà Ateneu de Girona. Tingué la primera seu a la casa Norat de la Rambla i, posteriorment, al pis principal de la casa núm. 6 del carrer Carreras Peralta. Era una entitat de caràcter cultural, d'un nivell considerablement elevat, que a la Girona d'aquell temps li donava una projecció minoritària. Presidí la seva Junta directiva, el senyor Carles Rahola, el qual ja havia estat un dels integrants del petit grup de ciutadans destacats promotor de la creació de la docta entitat. En aquest Ateneu s'hi celebraren actes culturals amb la participació de figures destacades de la cultura del país.

Mentre que l'Ateneu Social Democràtic estava dedicat al gran públic, l'Ateneu de Girona tenia un públic més reduït. Un i altre foren víctimes de la guerra del trenta-sis. Per a l'Ateneu, representà la seva fi definitiva; en canvi, l'Ateneu Social Democràtic pogué continuar, però transformant-se en Fomento de Cultura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema