11 de març de 2018
11.03.2018

Restituir les platges

11.03.2018 | 07:03

La llevantada s'ha endut algunes platges del nostre litoral. Vaig llegir que de les platges ara en diuen espais de banyistes. És un nom estranyíssim. De banyistes n'hi ha quatre o cinc mesos l'any. A la tardor i a l'hivern no gaires. També són espais per prendre el sol, per jugar. Espais en general. Blanes, Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols, Roses, Llançà i Portbou han fet càlculs i arreglar la trencadissa costarà una ronyonada.

A la Costa Brava, la Creació va estipular que el llevant s'endugués la sorra mar endins i que el garbí la tornés de mar enfora. Per això alguns espais de banyistes anaven i venien al dictat dels temporals. De vegades una platja desapareixia durant molt de temps. Quan un bon dia tornava, les comunitats locals tenien tema de conversa. En realitat parlo d'una època en què la categoria del banyista no existia.

Fa un segle llarg que els banyistes configuren la principal font d'ingressos de la Costa Brava. Fan despesa a les botigues, traginen un budell buit, estimen el confort de l'hostaleria comarcal. L'activitat número u del banyista –banyar-se– té tot un seguit d'efectes col·laterals que es tradueixen en moneda. Gràcies als banyistes (indígenes o estrangers, tant és), a la Costa Brava es fa l'agost entre maig i setembre.

La llevantada ha mossegat la costa, aquesta vegada amb una violència prehistòrica. Passeigs i platges han quedat fets un cromo. Els municipis més castigats s'han endut les mans al cap. La temporada de banyistes és a tocar. Les reparacions seran cares. Si no s'endreça aviat, els banyistes no vindran i per tant no deixaran diners –vet aquí la imatge de l'apocalipsi a la Costa Brava.

Jo soc una persona senzilla que paga pels serveis que sol·licita. Entenc que si un cambrer em serveix un cafè arran de mar, haig de desembutxacar una quantitat raonable, en contrapartida. Si he demanat un cafè sota les voltes de Calella, acceptaré de grat que costi una mica més que no pas un cafè demanat al bar del polígon industrial d'Ullà. No només per les vistes, que sempre són de franc si un no pren cafè: entendré que el bar de Calella paga més impostos, és més car de netejar, té més personal –per l'efecte marabunta.

En aquest sentit, que s'hagin d'arreglar els espais de banyistes amb els diners de tothom no em sembla una mala cosa. La solidaritat burocratitzada és millor que la caritat basada en els possibles. Però tampoc no em semblaria malament que els banyistes paguessin un plus, després de cada llevantada. Els banyistes assidus, vull dir. Una taxa modesta –els banyistes són legió, ja ho tindríem.

Si les platges s'han convertit en un servei, aquest servei bé s'ha de pagar, en part, per qui més el fa servir. D'aquesta manera, els que no som diguem-ne banyistes extrems no tindríem la sensació espantosa de pagar pel que no fem servir. Jo per exemple, tant me fa, com trobi la platja. I no em costa res esperar una bona garbinada, la de la restitució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema