En contrast amb l´anonimat, els pseudònims són fàcils de manejar a internet. Amb ells, assumim que existeix una identitat persistent i que hi ha algú darrere si quelcom surt malament. La qüestió, en qualsevol cas, és si el nom condueix a l´individu. Una persona amb un nom veritable, però amb un gran zel per la seva intimitat, pot resultar tan difícil de localitzar a la Web com una altra amb pseudònim que deixa moltes pistes. Els pseudònims, doncs, es presenten amb una àmplia gamma d´intensitat. No hauria d´importar tant si un nom és fals o no, mentre doni la cara per tot el que es fa amb aquesta firma. Els problemes sorgeixen si s´utilitza aquesta signatura per evadir la responsabilitat del que es fa amb una altra identitat. A la xarxa, hi ha moltes més probabilitats que en el món real -el físic i tangible- d´haver de veure´ns-les amb subjectes als quals no coneixem de res. Molts d´aquests individus seran membres d´una gran varietat de comunitats locals, mentre que altres tindran interessos comercials, ideològics, etc. Els líders d´aquests grups tindran un incentiu per dur a terme controls de qualitat, i els seus integrants disposaran d´un lloc on sotmetre les seves queixes. I potser alguns col·lectius requereixin un sistema de certificació referit als rols dels individus, més que a les seves identitats específiques.
