Perquè sortosament encara se senten els cants del 8-M, em refereixo només a les dones que han pres la decisió de viure soles, sense parella. Són dones solteres, ara ja no fadrines, dones divorciades i dones vídues que tenen en comú la ferma voluntat de viure en soledat. És una tendència que s´observa en les dades de l´INE i en noves línies de negoci, com per exemple en les nombroses ofertes turístiques dissenyades per a dones d´edats diverses que busquen destins poc convencionals durant tot l´any.

Tanmateix l´estadística ha posat en relleu que el concepte de llar familiar s´ha de revisar perquè el 2016 el 25% eren unipersonals i formades majoritàriament dins d´aquest grup per dones. Aquest estudi evidencia que gairebé el 30% de les dones nascudes en la segona meitat dels setanta no tindran fills, sobretot perquè el retard de l´edat de tenir el primer fill acaba portant, sovint, a la negativa a tenir-los finalment.

A la narrativa creada durant segles al voltant de la identitat de la dona, sempre en relació amb un home, el paper d´una filla, mare, esposa, cuidadora o amant, abnegada i entregada, s´ha d´afegir un nou model de dona que tria una opció que fins ara era privativa dels homes. El relat estereotipat està abocat a l´extinció, la dona que no té parella no és perquè no ha estat escollida per cap home, es deu únicament al fet que és la seva decisió, lliure i sense necessitat de donar cap explicació. Així de senzill. Existeix una nova elecció vital: estar sola. Ser conscient que tens una carrera professional i una vida social plena sense condicionants ni renúncies.

Les dones estan redefinint la seva vida sense lligams, per això el nombre de dones casades ha disminuït per primer cop un 50% i una enquesta presentada per un portal digital de contactes afirma que un terç de les dones seria més feliç si pogués tornar enrere fins quedar-se soltera. Però els homes això ja ho saben.