14 de març de 2018
14.03.2018

Cartes

14.03.2018 | 07:05

Agraïment a la Residència els Pins de l´Escala
Família de Maria Dunjo Barbara l´escala
Voldríem escriure aquestes quatre ratlles com a agraïment a tot el personal de la Residència els Pins  de l´Escala. Hi ha treballs en què es necessita, sí o sí, vocació i una gran capacitat per donar, sense rebre res a canvi. El bon ambient, distès i agradable de tot el personal que hi treballa ha estat un dels principals motius pel qual la mare s´ha sentit com a casa, les visites i les tertúlies dels residents no eren feixugues. Tot el contrari, hi entraven contents i en sortíem més satisfets encara, en poder comprovar el tarannà, bona companyia i millor atenció que dedicaven a la mare i a tots els residents.
La nostra amistat i reconeixement amb tots vosaltres no s´acabarà mai. Saber que deixàvem la mare en bones mans i que quan nosaltres no hi érem estava ben atesa  era per a nosaltres de gran tranquil·litat.
Per tot això i altres coses que sempre recordarem, us volíem donar les gràcies.


Divisió de poders
josep puiggros gafarot palamós
La pluralitat d´opinió no existeix en els mitjans de comunicació espanyols, l´adoctrinament és total, quan no es tenen arguments es recorre al menyspreu, insult, amenaça, quan no a la burla de Tabàrnia per exemple. Tot això recolzat per la impunitat que representa el 155.
Quan els contraris a l´independentisme «argumenten» tots utilitzen el mateix llenguatge «Hay que acatar la Constitución y las sentencias judiciales, además hay que cumplir con la Ley porqué sin Ley no hay democracia», és un discurs únic.
Ara bé, això podria ser correcte si hi hagués una veritable separació de poders entre l´Executiu i el Judicial, que no és el cas. El Tribunal Constitucional és l´únic al món amb capacitat de sancionar, això no passa enlloc, tampoc cap Jutge pot imposar el seu criteri polític a un Parlament a base de sentències, això tampoc passa enlloc (acabo d´escoltar que la interpretació partidista del Jutge Sr. Llarena, es demostra en no deixar sortir Jordi Sánchez de la presó, quan la Llei li permet assistir per la seva condició de diputat al Parlament per perill de manifestacions tumultuàries) una prova més de la democràcia a l´espanyola, la divisió de poders es violada constantment per l´Estat s´inventen un delicte d´odi per justificar el propi odi contre el nacionalisme català, tot és vàlid per preservar la «sagrada unidad de España».
L´Estat de dret es construeix des de baix, la Constitució no és paraula divina, és modificable i interpretable, i a més que ningú confongui l´imperi de la Llei amb la Llei del imperi, el seu, és clar.


De mica en mica s´omple la pica
Àngela Ferrer i Mató GIRONA
Crec que les coses, sobretot si són importants, mai s´han de fer barroerament i amb presses, com diu la dita.
A Catalunya i ara mateix manca una persona ferma, intel·ligent, amb carisma que remi cap a port. S´han volgut fer les coses massa de pressa i això no és bo. Un Sir anglès deia al seu majordom: «Vesteix-me a poc a poc que avui tinc pressa». S´han de preparar les estructures d´un nou Estat sense presses ni nervis. Què en fem de voler per president una persona exiliada o presonera? Sabem la resposta: no res. Llavors cal ser més llestos que ells i no deixar el Govern sen­se que algú, amb picardia i llestesa, de mica en mica vagi treballant per anar configurant aquest nou Estat que tots desitgem.
El 155 ens està perjudicant i cal poder-lo eliminar com més aviat millor. Astúcia contra força. Conec moltes persones que desitgen el que jo demano. Se senten desprotegits, i és lògic. Europa passa de conflictes externs i dintre els estats membres, sempre ho ha fet (nazisme, feixisme, Balcans...) som nosaltres que hem de resoldre el problema. De mica en mica ens organitzem amb totes les estructures necessàries, que són moltes, i per això manca aquesta persona capaç de fer-ho sense estridències, amb intel·ligència i estimant Catalunya com es mereix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema