16 de març de 2018
16.03.2018

Cartes

16.03.2018 | 01:14

Temporada de concerts
M. Àngels Pagès ventalló
Un any més, després de la gran celebració del seu 75è aniversari, que va tenir lloc el febrer de 2017, el Conservatori de Música Isaac Albèniz, ens ofereix de nou –des del mes de gener i fins al maig– la Temporada de Concerts. Una possibilitat de deixar-nos seduir per la música i que ens arribi al fons de l´ànima. Enguany podem gaudir d´un programa pensat per a tots els públics, fins i tot els més petits poden compartir vivències musicals. Això és el que pretenen els concerts familiars que hi tenen un espai obert ben interessant. Hem de valorar l´esforç que ha estat fent aquesta institució al llarg de tots aquests anys per educar els seus alumnes amb la bona música. Alguns d´ells, de generacions passades estan en orquestres del país i de tot Europa. Invertir en educació i cultura no és perdre el temps i hem de lamentar que encara aquí i a totes les terres gironines no està garantit a tothom l´accés a la formació musical.
Treballar per aquesta disciplina tan valuosa val la pena. Beethoven creia que l´amor a la música podria fer canviar el món. Potser tenia raó. No es pot negar però, que la pràctica i l´estudi de la música potencien uns valors propis i específics, entre els quals: l´esforç, l´esperit de superació, la creativitat, la innovació, la comunicació, el treball en equip, la responsabilitat... tots ells tan necessaris en la formació integral dels joves. No podem oblidar que el futur de la societat està en les seves mans.


Tants homes,
tantes dones
JORDI TURON GIRONA
Que les pseudodemocràcies no legalitzessin des del principi el dret a vot de les dones indica que no els reconeixia la condició de persones. Ah, i a França i Suïssa els polítics encara ho van legislar més tard que a Espanya. Sembla mentida, oi? Frances McDormand aprofitava el seu Oscar per atiar la lluita contra la persistent pandèmia masclista i reivindicava la Inclusion rider, una clàusula contractual que permet als artistes de negociar un contracte exigint almenys un 50% de dones, un 40% d´ètnies diverses, un 20% de discapacitats i un 5% de lesbianes, gais, bisexuals o transsexuals a l´hora de fer una pel·lícula. Ostres!, penso, el problema de progressar és que se sol fer d´una manera lenta, «progressiva», mentre que les lleis permeten un canvi radical. Ara bé, la proposta de la McDormand (tan aplaudida) em sembla simplista; una manera més de dividir el món en dos bàndols sexuals (que deu ser el contrari del que convé). Imposicions i prohibicions, vet aquí el gran recurs d´avui dia. Woody Allen utilitza amb escreix la presència de dones en les seves obres, però no pas la de gent no blanca. És racista o potser no s´atreveix a fer sarcasme més enllà dels jueus, no fos cas que el titllessin precisament de ser-ho? Posats a fer simplisme, em permeto imaginar una versió actual del film de Sidney Lumet 12 angry men: «Sis dones i sis homes sense pietat». Perquè no vull pas creure que la militància pugui admetre «12 jurats sense pietat» i passar per alt que les persones integrants d´un jurat popular siguin designades amb un mot que sembla masculí.


El lloguer abusiu i les seves derivades
JOSEP M. LOSTE I ROMERO PORTBOU
Actualment el paquet legislatiu –les lleis en relació amb l´habitatge– encapçalada per l´antisocial LAU són un desastre en majúscules. Ara, la problemàtica concreta dels lloguers abusius està accentuant l´estat del malestar a causa d´una manca d´ètica i regulació en el sector. De tota manera, caldria diferenciar el lloguer entre els petits propietaris –a voltes de subsistència, per complementar unes pensions indignes– i els anomenats «fons voltors» superespeculatius vinculats al negoci dels lloguers turístics, els quals estan destrossant la cohesió socials dels nostres pobles, viles i, sobretot, ciutats. A més, tot aquest fenomen antisocial (vinculat als fons voltors especulatius) implica unes derivades, unes ramificacions molt malignes, en el sentit que és el màxim responsable dels col·lapses en els Jutjats, en els serveis socials, en la mobilitat i en les policies locals i Mossos d´Esquadra, la qual cosa obligaria a duplicar o triplicar les plantilles d´aquests serveis indipensables. En conseqüència les lleis espanyoles que se´ns imposen a Catalunya en relació amb els lloguers són desastroses, tant per al petit propietari com per la gran majoria de llogaters, cosa que fa impossible l´estabilitat. A títol d´exemple, a Alemanya un llogater es passa 16 anys, de mitjana, en el mateix habitatge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema