Estimada lectora o lector, pensi en quants llocs ha comprat vostè aquest mes. Cinc, deu, quinze? Ha comprat darrerament per internet? Què hi ha comprat? La meva experiència. En el darrer mes jo he passat a Manresa per: Condis, Llobet, els establiments de llegums, fruits secs i la peixateria del mercat de Puigmercadal, Casa Ametller, Carrefour, La Sirena, Veritas, Forn de Cabrianes, Forn Codina, Clarel, carnisseria Joan, kiosc d'Ampans i electrodomèstics Màrquez. Ah, i uns estreps a la botiga de xuxes del carrer on visc. Tot es troba a menys d'un quilòmetre de radi de casa. A la Bisbal he passat per Ca la Cèlia, Can Regàs, pastisseria Sans, pastisseria Font, pastisseria Massot i Novavenda. A Barcelona vaig comprar a la llibreria La Central de Mallorca i a Madrid vaig entrar al Corte Inglés sense èxit per comprar un nino de l'increïble Hulk. Per Amazon he comprat dos llibres i la setena temporada de la sèrie Joc de trons. Segur que em descuido d'algun lloc. Cap compra, a no ser que menjar xuixos i croissants, comprar llibres, DVDs i tovalloles es consideri un luxe, la considero supèrflua. A aquestes hores de la meva vida començo ja a saber distingir a quins llocs hi ha les millors ofertes. Que a casa, en temporada de tardor/hivern, es mengin 300 mandarines o 50 taronges al mes obliga a fer molts càlculs. Sé que hi ha persones que prefereixen sortir un cop per setmana a una gran superfície i fer tota la compra. Tot són opcions. Recorda com compraven els seus pares? Quina oferta hi havia? On i com? Molt menys abans. Vivim envoltats de supermercats, botigues i tot tipus d'establiments. Sense comptar les botigues electròniques, no entenc com tot pot sortir endavant. La població no varia i els salaris no pugen. Som els mateixos que tenim moltes més opcions per decidir. La meravella de l'economia és que tot sembla que resisteix. És un miracle del lliure mercat.
