Una dita fa «la catalana sempre comença amb una ceba». Una constatació força exacta: quasi tots els plats amb salsa comencen amb un sofregit, del qual la ceba n'és la base.

Però d'entre tots els ingredients amb els que treballem habitualment en cuina, n'hi ha un d'ells que és força molest a l'hora de tractar-lo. És la ceba que, en tallar-la o picar-la, sol produir plorera. No és que produeixi tristesa -encara que alguns ho aprofiten com a excusa-, és clar. Els manuals d'autoajuda -que sovint són per a babaus- ens proposen diversos trucs -n se sap quin més pintoresc- per no plorar en tallar la ceba.

La raó d'aquest llagrimeig és la conseqüència de la irritació de les mucoses nasals quan inspirem unes molècules dites propanotial i encara que el seu radi d'acció no és gaire gran, de 50 a 90 cenrímetres, pot arribar a ser molt molest.

A continuació exposarem uns quants trucs que poden ajudar a eliminar o a reduir aquests efectes molestos. Un dels trucs més utilitzats és ficar la ceba abans d'utilitzar-la al congelador uns minuts o en la nevera durant una hora aproximadament. Un altre mètode és quan pelem la ceba ficar-la en un bol d'aigua temperada durant una estona. O fins i tot, tallar-la submergida en l'aigua, d'aquesta manera els gasos que ens afecten no sortirien a la superfície

Una altra manera d'evitar en gran mesura aquests molestos gasos és allunyar-se el màxim possible de la taula on estiguem tallant la ceba. És a dir, tallar-la amb els braços estirats, de manera que no tinguem el cap just a sobre de la mateixa taula. Cal tallar-la amb molta decisió i de manera ferma. Segons el tipus de tall que es realitzi i la manera com ho fem el resultat serà divers i plorarem més o menys. I és que, per exemple, si tallem la ceba de manera ràpida, no li donem gairebé temps d'expulsar aquests gasos molestos, amb la qual cosa tot just tindrem llagrimeig. Per poder-ho assolir l'única manera d'aconseguir-ho és practicar i agafar agilitat amb els diversos talls que podem dur a terme: brunoise, juliana, per a sofregits, en llunes, etc.

Un últim truc, que no deixa de ser curiós, és posar una espelma al costat d'on estiguem tallant la ceba. Aquesta absorbeix gran quantitat dels gasos de la ceba, amb la qual cosa aconseguirem no plorar tant en tallar-la.

Ara ja només queda posar en pràctica aquests trucs i veure si de veritat funcionen i aconseguim eliminar gran part d'aquest llagrimeig tan molest a l'hora de cuinar amb cebes.

Queden dos trucs infalibles; picar la ceba amb un robot o picadora -n'hi ha d'expresses, elèctriques o manuals aquestes millor per a poques quantitats- o comprar-la bona i preparada, congelada.

Però el millor crec que és plorar... I si és per a amanir, sempre ens quedarà la ceba al cop de puny, la millor manera de preparar-la.