En estat de xoc

Dues generacions de catalans, tots aquells menors de 56 anys, s'han educat en una escola democràtica dins d'una societat democràtica. Creien sincerament que la democràcia espanyola era una democràcia equiparable a qualsevol del nostre entorn europeu. Quan els deia que hi acabaria havent gent a la presó, pràcticament em deien que si estava boig: coses de gent gran, devien pensar en el fons. Pensaven que l'estat es posaria a negociar en un moment o altre, que només calia estirar la corda. Quan van veure l'arribada de 6.000 policies, van fer com si plogués. No podien interpretar aquest fet en la justa mesura: si s'envien sis mil policies és per fer por i en darrera instància per atonyinar. La broma ha costat 86 milions d'euros -que sapiguem-. Van negar l'evidencia perquè anava en contra de tot allò assumit. Se'n diu aprehendre.

La democràcia espanyola és de baixa intensitat, no només es pot veure pel que fa a Catalunya, es pot veure en les actituds envers molts aspectes de la nostra vida ciutadana. A més als darrers temps l'extrema dreta ha aixecat el cap i actua sense cap mena de complex. És el mateix que passa arreu del mon però aquí s'expressa a la nostra manera. Al no haver jutjat els crims del franquisme, al no haver fet una depuració de l'aparell de justícia i treure'n tots els jutges franquistes, i haver establert un llindar ètic republicà, ara el passat retorna. Hi hagi famílies que han demanat de treure el seu familiar del Valle de los Caídos. Els jutges i fiscals no volen fer complir la llei davant d'un abat feixista. És tota una declaració de principis per saber on som. De fet l'empresa Huarte és qui, amb esclaus presos polítics, construeix la creu de 181.000 tones, 150 metros d'alçada i 46 dels braços. OHL és present als papers de finançament il·legal del PP. La H, és Huarte.

Així doncs, el republicanisme ha d'assumir que la lluita serà llarga i complicada, calen tres reptes. El primer posar-se a governar ja! No es pot deixar passar un minut més. Els dirigents polítics estan essent víctimes de l'efecte «bombolla» de les xarxes. La ciutadania està astorada. Que desconnectin Internet i facin govern. El país s'està dessagnant governat pel sinistre Millo i la patètica Sáenz. El segon dissenyar una estratègia per ser el 60%. I el tercer analitzar quina és la millor forma per treure la gent de la presó. Hem viscut la més gran mobilització republicana dels darrers 79 anys. S'han aconseguit grans victòries. Només cal veure la cara del rei quan ve a Catalunya. Cal un replegament tàctic i fer com deia Gramsci, la guerra de posicions. Anar ràpid no es fa negant la realitat. El camí és llarg, penós i difícil. Però il·lusionant!