Les pensions són el problema de més envergadura d'Espanya en aquests moments i el debat de dimecres al Congrés no ha resolt res. Els jubilats tenen dret a una prestació digna i a una actualització raonable d´aquesta cada any. Amb els ingressos actuals de la Seguretat Social i l'envelliment exponencial de la població, els experts posen en dubte que els comptes quadrin per aconseguir aquest objectiu. Els pensionistes mereixen una solució realista sense martingales ni demagògies. La sanitat garanteix el dret a la salut. L'educació, a la igualtat d'oportunitats. La pensió, el suport a la recta final, quan ja per pura evolució biològica minven la capacitat i les oportunitats. Cal entendre la jubilació com la pedra angular de l'equilibri social, expressió d'un pacte de solidaritat intergeneracional. La revaloració de la retribució va estar lligada històricament a l'evolució de l'IPC per mantenir la capacitat de compra. Les reformes dels últims anys van tallar aquesta connexió per la necessitat d'embridar la despesa ja que cada vegada hi ha més jubilats i amb ingressos majors, fruit de carreres laborals llargues i amb elevades cotitzacions. Tanmateix, n´hi ha de molt baixes. La meitat dels pensionistes gironins cobren per sota del salari mínim.
Els jubilats han dit prou. Ahir es va celebrar una nova concentració reivindicativa a Girona. Van suportar estoicament durant el més dur de la crisi increments ridículs, però amb preus a la baixa no perdien. Dos anys consecutius en què la inflació va acabar per restar poder adquisitiu han provocat un esclat. Cal trobar sense demora una sortida perquè, amb la recuperació, l'habitual, fins i tot el saludable des de l'ortodòxia econòmica, és que l'IPC segueixi pujant. Si les coses no canvien, els futurs jubilats veuran soscavada la seva renda en un 30%, calculen els especialistes. Als partits els correspon buscar, junts, el millor arranjament. L´electoralisme, en canvi, els incita a posar-se travetes per atraure un significatiu sector de votants que dona i treu victòries. Espanya té 8,7 milions de pensionistes (156.000 a les comarques gironines, dels quals uns 18.000 reben menys de 350 euros al mes). Des de 2008, a causa de l'estructura demogràfica, el nombre de pensionats va créixer un 40% i encara queden per entrar en caixa les cohorts del baby boom, el gruix de l'explosió poblacional espanyola amb 650.000 naixements anuals durant les dècades dels seixanta i dels setanta. Ho faran a partir de 2022. La Seguretat Social va passar de comptar amb un superàvit de 14.000 milions d'euros a registrar un dèficit de 18.000 milions, tot i batre rècords d'altes i d'encadenar tres anys de creixement econòmic al 3%. Préstecs i deute cobreixen de moment el forat. Els problemes complexos no tenen respostes senzilles.
