El dietari

S´acaba la Via T i comença la Via P (de Pérez). Cada vegada que pagueu l´AP-7 per circular, per exemple entre Girona i Figueres, estareu contribuint a fer més ric Florentino Pérez, una vegada es faci amb el control d´Abertis i la pujada dels preus del peatges es palpinyi a la llotja del Bernabéu. Una cosa és que ens cardin els nostres honorables xoriços locals i una de ben diferent és que ho faci aquesta versió castellana de James Moriarty.

Fa dècades que estem pagant una autopista que ja està amortitzada pel dret i pel revés, però que reiteradament s´ha anat allargant la concessió. Cada vegada que s´ha acabat la llicència l´han ampliat per la via d´un asfaltatge nou, una ampliació de carrils o un canvi de cromos. A partir d´ara, i amb Pérez gestionant aquests peatges, és possible que la concessió sigui infinita i el desdoblament de l´N-II no s´acabi mai més.

La darrera experiència de peatge a Catalunya amb Pérez pel mig va ser el tram Figueres-Perpinyà del tren d´alta velocitat, que va acabar amb un saqueig històric de diner públic. Això deixant de banda la plataforma de fabricació de terratrèmols Castor, l´altre business que va impulsar aquí. No sé si en els temps que corren és massa assenyat que sigui el president de la llotja del Reial Madrid (l´Illa Tortuga moderna) qui gestiona les autopistes catalanes.

Sort que Enric Millo i l´article 155 ens protegeixen d´aquells que ens volen mal.

DiumengeMicrorevolucions

«Ens volen vells, pobres i mirant Tele 5 i Antena 3», resa una pintada que trobo en un carrer de Girona, convidant a mobilitzar-se per les pensions. És esgarrifosa la letargia i prostració d´aquest país. El PP, un partit de dretes, catòlic i autoritari, sorgit dels sediments del franquisme, ha aconseguit aplacar o posposar totes les microrevolucions que li han sortit pel camí amb l´ús combinat i despòtic de la policia, la justícia i la propaganda. El ressorgiment del galleguisme, el pla Ibarretxe al País Basc, el 15-M i la més vigorosa d´aquestes microrevolucions (fins que va arribar el cap de setmana): el procés independentista català.

Ara està emergint un altra microrevolució, que és la dels pensionistes, un col·lectiu que està essent tractat d´una manera miserable. Però és més que probable que el PP, i el seu lífting Ciutadans, desactivi els pensionistes. No cal anar massa lluny per comprovar que ningú recorda ni recrimina que, tots just fa dues setmanes, aquests dos partits van desdenyar les mobilitzacions de les dones. El PP ha après a manipular el temps, partint de la base que una microrevolució sempre la relleva una altra. La criminal corrupció del PP tapada per Catalunya. Catalunya tapada per les dones. Les dones tapades pels pensionistes. El PP ha descobert el secret de l´eternitat.

DillunsSaber estar

El xoc entre Catalunya i Espanya ha canviat moltes coses que encara desconeixem. Algunes les sabrem amb el temps i altres potser mai. També l´economia. La Caixa d´Enginyers ha guanyat un 14% de clients a Catalunya, coincidint amb la conversió valenciana de Caixabank i la transformació en alacantí del Banc Sabadell.

Caixa d´Enginyers no va marxar ni es va quedar. Segons el seu president «simplement estem». Saber estar s´ha convertit, durant aquests últims mesos, en una virtut a l´abast de molt pocs.

DimartsBrasejant borbons

Recordo perfectament el dia en què Enric Stern i Jaume Roura van brasejar la família Borbó a la plaça del Vi de Girona. M´hi vaig acostar per fer la cobertura periodística de la protesta. Recordo estar una estona xerrant amb el desaparegut advocat Sebastià Salellas, molest amb mi, segurament amb raó, per alguna cosa que havia dit per la ràdio. També recordo la impressió que causaven a les concentracions uns dispositius absolutament desproporcionats dels Mossos d´Esquadra. També perquè un servidor encara fumava i algú em va demanar un encenedor que encara no m´ha tornat. Sempre he sospitat que el va fer servir per calar foc a alguna foto.

Més d´una dècada després ha arribat l´absolució universal de l´Enric Stern i Jaume Roura, que diposita esperances en una justícia europea que protegeix una llibertat d´expressió minvada a Espanya, tot i que aquesta lentitud europea la converteix en menys justa.

DimecresSuro d´aquí

Fa unes quantes dècades els fabricants de taps van optar per importar el suro d´Extremadura i deixar inertes les suredes empordaneses. Més barat? Més còmode? Ves a saber! El cas és que, malgrat la tradició surera del país, ens vam tornar mandrosos i vam abandonar i descapitalitzar les alzines.

Però ha arribat un punt en què em conformo amb poc: m´emociona el sentit comú. Com el de la vintena de cellers de la Denominsvió d´Origen Empordà que han decidit segellar les seves ampolles de vi amb taps fets amb suro local. Han creat una marca que es diu «Taps de finca» que és un primer pas per fer rendir i conservar les descuidades suredes empordaneses. Un pas, perquè de moment és una minúcia en comparació al vi que s´envasa a Catalunya amb suro alienígena.

DijousFúria i ira

Des del «senyor doctor» del passat (quan els més humils del poble tractaven els metges amb respecte intemperat), a l´absència de consideració actual, s´han perdut moltes coses. En el present hi ha un substrat de població draconiana i violenta, que quan no aconsegueix el que vol maltracta el metge o la infermera (o infermer i metgessa). Fins al punt que a les comarques de Girona, el 2016 -any d´estadística tancada-, van agredir una cinquantena de metges i infermers. Uns atacs que estan creixent en nombre i intensitat.

Sempre he pensat que els oficis de metge o d´infermer són dels pocs realment transcendents que existeixen. I, en canvi, cada vegada són menys reconeguts, menys retribuïts i, sobretot, menys respectats per aquests pertorbats que intenten foragitar les seves frustracions amb fúria i ira.

DivendresDalí desmuntable

Els forenses han refet aquest matí el cadàver de Salvador Dalí, que va ser profanat per ordre de la jutgessa María del Mar Crespo a petició de la vaticinadora Pilar Abel, que volia convertir-se en filla del geni partint de la estranya creença que la justícia també afina l´ADN.

A Dalí li han restituït les ungles, el cabell, les dents i les cames que Crespo i Abel li havien arrencat, com si el cos del pintor fos un ninot d´aquell joc que fabricava Serima els anys setanta a Badalona i que s´anomenava Anatomia Humana. Dins de la caixa hi havia un ninot esquarterat i els nens intentàvem muntar l´esquelet, posar-li bíceps, pulmons, ronyons, fetge i el que fes falta, però que quasi mai encaixava res.

Es de suposar que algun dia es passaran comptes amb la jutgessa i la pitonissa que van convertir Dalí en un joc d´Anatomia Humana.