18 de març de 2018
18.03.2018

DE L'AMOR I LA FELICITAT

18.03.2018 | 06:30

Després de la disbauxa del Carnestoltes, la litúrgia civil, immersa en la dinàmica comercial, ens va oferir el febrer el «Dia dels enamorats». Igualment el proper dimarts, 20 de març, toca el «Dia universal de la felicitat». Ambdues efemèrides convergeixen en la fita més anhelada de tot ésser humà: Estimar i sentir-se estimat per assolir la benaurada felicitat. Tanmateix, després d´haver celebrat ja el dia de «l´amor», em pregunto: Estimem més? Som més feliços? Sincerament, crec que no. Per què? Intentaré explicar-ho.
Entenc que la felicitat, sense amor, no és possible i l´amor que no procura felicitat és un succedani d´efectes poc saludables. Avui m´endinsaré en el dia dels enamorats i deixo per a un proper article opinar sobre la felicitat. El dia dels enamorats, sigui Sant Valentí, Sant Jordi (per als catalans) o el solstici d´estiu (per als poliamorosos), el consumisme imperant ens imposa, amb missatges sibil·lins i seductors, la compra d´un regal a la persona estimada. Això esta molt bé! És una mostra de tendresa i de fermesa en l´amor, però també pot ser un parany, un miratge d´amor. L´amor que se sustenta en base a regals és un amor famèlic que sempre en necessita més i més.
El dia dels enamorats ens convida a passar la ITV de la nostra vida amorosa. Ens hi pot ajudar la «teoria triangular de l´amor» del psicòleg Robert Stemberg, que caracteritza l´amor en una relació interpersonal d´acord amb tres components diferents: intimitat, passió i compromís.
Intimitat, que vol dir manifestacions de tendresa i afecte en la vida quotidiana. És l´oli que fa suau el caràcter i amaneix la convivència. Amb quina freqüència i intensitat vivim la intimitat?
Passió, entès com un estat d´intens desig d´unió amb l´altre, com expressió de desitjos i necessitats. Els paranys de la passió, són el caprici de «fer l´amor» (?) sense la intimitat, ni el compromís. Caiem en aquest parany?
Compromís, la decisió d´estimar l´altra persona d´acord amb la paraula donada, la promesa d´amor permanent. El parany del compromís, el trobem en la «societat líquida» evidenciada pel filòsof Zygmunt Bauman, on furga en la seva obra Amor líquid sobre la situació actual de les relacions amoroses i la fragilitat del concepte amor; com s´esvaeix; com la velocitat s´imposa a la durada; estimar esdevé una mena de producte de consum. Com una samarreta que s´emprova abans de ser comprada. Davant aquest panorama s´afirma en els següents conceptes d´amor:
«Estimar significa obrir-li la porta a aquest destí, a la més sublim de les condicions humanes en què la por es fon amb la joia en un aliatge indissoluble, els elements ja no poden separar-se. Obrir-se a aquest destí significa, en última instància, donar llibertat a l´ésser: aquesta llibertat que està encarnada en l´Altre, el company en l´amor».
«L´amor no troba el seu sentit en l´ànsia de coses ja fetes, completes i acabades, sinó en l´impuls a participar en la construcció d´aquestes coses».
«D´altra banda, l´amor és l´anhel de voler i preservar l´objecte estimat».
Donem com a vàlides aquestes definicions d´amor? Renovem cada dia dels enamorats l´anhel de voler preservar el nostre amor, tot construint junts una llar de vida i d´amor? La «prova del cotó» per saber si la nostra vida amorosa funciona consisteix en mesurar el temps que hi dediquem, plenament conscients de la importància de viure´l amb intimitat, amb passió i compromís (Triangle de l´amor).
Penso que el temps és vida i donar el teu temps a l´ésser estimat es donar-li vida. Tanmateix, el temps és limitat, igual per a tothom. Per aquesta raó em sento identificat amb la dita del saber clàssic: «No tinguis més que una muller i un amic. Les forces del cos i de l´ànima no toleren més» (Pitàgores, filòsof i matemàtic grec, 580 aC).
Amb aquesta premissa, no entenc l´experiència de «poliamor», o sigui tenir més d´una relació íntima, passional i compromesa amb més d´una persona. Com s´ho fan? Com organitzen el seu temps? Per a mi, fora un trencaclosques, com ho va ser per a Sergio Massini (Ugo Tagnazzi), protagonista de la pel·lícula Moltes cordes per a un violí, del director Pietro Germi, on es narra com el violinista protagonista va ser pare per sisena vegada. Amb la muller oficial va tenir tres fills; amb la seva amant, dos; i aquest sisè, amb la tercera amant.
L´amor sincer i autèntic que sent per les tres famílies i la voluntat de complaure-les, tant en les celebracions com en la vida quotidiana de cadascuna d´elles, ubicades en llars diferents, fa que el deu del temps Chronos el devori i mori estressat en un atac de cor. R.I.P. Requiescat In Pace (descansi en pau).
Una bona frase per concloure aquesta breu immersió reflexiva sobre el «dia dels enamorats» ens la dona el Dalai Lama: «A qui estimes dona-li ales per volar, arrels per tornar... i motius per quedar-se».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema