19 de març de 2018
19.03.2018

Impacte d'un divorci sobre la relació laboral

19.03.2018 | 07:07

Quin és l´interès d´una important sentència civil, dictada pel Tribunal Suprem el 7 de març, pel Dret del Treball? Les limitacions que estableix al poder de direcció i sancionador de l´ocupador. Estem en presència d´una demanda de divorci presentada per la cònjuge contra el seu marit, amb petició de súplica al jutjat del reconeixement de diverses pretensions, de les quals m´interessa destacar, per la seva connexió amb l´àmbit laboral, la d´afegir, automàticament, a la pensió compensatòria sol·licitada (500 euros mensuals) «per al supòsit en què la senyora X perdi la seva ocupació en l´empresa o se li redueixi el seu salari, la quantitat que la Sra. X hagi deixat de percebre, bé pel seu acomiadament, bé per la seva reducció salarial». Cal deixar apuntat que la demandant prestava serveis laborals a l´empresa regida pel seu marit.
La sentència dictada pel Jutjat va estimar parcialment la demanda de la cònjuge, declarant la dissolució del matrimoni, però no reconeixent el dret a pensió compensatori que havia estat sol·licitat. Contra aquesta sentència es va interposar recurs d´apel·lació davant l´Audiència Provincial de Madrid, que va dictar sentència el 30 de novembre de 2016, amb estimació parcial del recurs, reconeixent el seu dret a una pensió compensatòria de 500 euros mensuals «i en cas de pèrdua d´ocupació o reducció de salari, s´abonarà la quantitat d´aquesta deixada de percebre fins a completar la quantitat que rebia per aquest, és a dir, fins a 1.900 euros». Contra la sentència de l´AP es va interposar recurs de cassació, amb al·legació de l´art. 97 del Codi Civil i de la doctrina jurisprudencial aportada en el text de l´escrit. Tal com centra correctament la qüestió litigiosa el TS, el recurs se centra a determinar quin és el moment en què ha d´apreciar-se el desequilibri econòmic que pot donar lloc al reconeixement de la pensió compensatòria.
La part recurrent aporta dues sentències de la mateixa Sala Civil del TS que resolen en el sentit de considerar que el moment d´apreciació del desequilibri ha de ser aquell quan es produeix la separació o divorci, no tenint rellevància per a la seva fixació els successos posteriors que puguin esdevenir. És justament aquesta jurisprudència la que va ser modificada («mitigada»). Modificació o «mitigació» de la doctrina jurisprudencial anterior que es justifica per la Sala, després de reconèixer que l´aplicació «literal» de la doctrina continguda en sentències anteriors pogués portar a l´estimació del recurs, atès que ens trobem ara davant d´un supòsit en què l´apreciació de la situació de desequilibri econòmic adquireix una especialitat que no es donava en els anteriors casos, com és que «els únics ingressos de l´esposa procedeixen del treball que actualment ocupa en una empresa regida per l´espòs».
La normativa civil permet fixar una pensió compensatòria sotmesa a terme, i aquest serà el punt de referència de la modificació o mitigació de la tesi general anteriorment defensada, ja que la Sala, després de posar de manifest que en fixar un possible terme a la percepció de la pensió està realitzant «un judici prospectiu de futur», afegeix ara que no pot descartar-se la conveniència de tal prospecció, en sentit contrari, en casos com el que ha conegut en el litigi ara examinat, i que certament és diferent pel que fa als continguts concrets dels supòsits de fet anteriorment jutjats, «ja que la continuïtat de la situació actual d´equilibri o desequilibri depèn d´una compensació econòmica preexistent, a càrrec de l´obligat i per la beneficiària com a contraprestació pel treball que realitza, la qual pot desaparèixer per la pròpia decisió del deutor, cosa que suposa una afectació directa i quantitativament important sobre la situació econòmica de la dona».
És a dir, és la relació contractual laboral assalariada de la cònjuge la que determina quan podria produir-se tal desequilibri, que es produiria quan aquella s´extingís. Es refereix el TS a tota extinció de la relació contractual? No, només, que no és poc, ni molt menys, a les que es produeixin per causa no imputable a la persona treballadora.
Implica la sentència una limitació del poder de direcció, organització i sancionador de l´ocupador? En puritat jurídica no, ja que segueix sent lliure d´adoptar aquelles decisions que consideri més correctes i oportunes per al millor funcionament de l´empresa. Dit en altres termes, no es qüestiona el seu poder de direcció i organització, i que per això pugui adoptar mesures que comportin l´extinció de contractes de treball, ja sigui per la via de l´acomiadament individual o del col·lectiu, sempre que hi hagi les causes tècniques, econòmiques, organitzatives o productives que justifiquin la seva decisió. Tampoc és posat en dubte el seu poder sancionador quan consideri que el treballador hagi comès un incompliment contractual greu i culpable, mereixedor per això d´acomiadament disciplinari. Ni és qüestionada la seva facultat de procedir, si concorren les causes justificades, a la modificació substancial de les condicions de treball, que poden portar la persona treballadora afectada a sol·licitar l´extinció de la seva relació contractual. Però implica la sentència una modificació real del poder de direcció de l´ocupador (cònjuge home divorciat) en aquest cas concret respecte de la treballadora (cònjuge dona divorciada)? La resposta és clarament afirmativa.
És cert, es pot al·legar que estic referint-me a un mateix subjecte en una doble condició, la de cònjuge divorciat, d´una banda, i la d´ocupador per l´altra, i que la normativa aplicable, civil i laboral, està diferenciada respecte a la seva aplicació a cada realitat. Però no és menys cert que les decisions laborals de l´ocupador sobre la treballadora (cònjuge divorciada) queden extraordinàriament limitades respecte al seu poder de direcció i sancionador en existir una sentència (civil) que l´obliga (com a cònjuge divorciat que ha de pagar una pensió compensatòria) a pagar la mateixa quantitat que abonava a la treballadora (cònjuge divorciada) quan prestava els seus serveis a l´empresa i la relació laboral s´ha extingit per decisió no imputable a la seva voluntat.
Ha creat la Sala Civil del TS una limitació, no prevista en la normativa laboral, en poder de direcció i sancionador de l´ocupador laboral? En puritat jurídica no, però en la realitat dels casos concrets com el jutjat, i altres similars, sí en el terreny de l´aplicació pràctica, i dels seus efectes, de la normativa reguladora de l´extinció contractual.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema