Voldria continuar els articles de la Sra. Laura Fanals apareguts al Diari de Girona dels 4 i 14 de març sobre el subministrament elèctric al barri de la Font de la Pólvora, per aclarir una mica més el que passa. Es tracta d´un nou exemple del sistema jurídic-legislatiu que tenim, que, en la pràctica, concedeix impunitat per cometre petites faltes repetitives, a condició que no siguin massa grosses, però perjudicant qui sigui. Deixar sense llum un abonat que paga la factura i punxar la llum sense pagar-la són els dos casos dels articles. Són coneguts des de fa temps, però, qui dies passa, anys empeny.

Segons els articles, la companyia considera que les instal·lacions són correctes. No ho són, encara que puguin ser legals. No fan la feina que han de fer. De la mateixa manera que les línies elèctriques de transport s´han de construir d´acord amb les condicions meteorològiques de la zona, quan en un lloc hi ha particularitats socials, també s´han de tenir en compte en les instal·lacions, sense pretendre que la realitat sigui una altra. I, sobretot, evitant que els abonats complidors en paguin les conseqüències. Cal recordar que les prescripcions tècniques a complir són mínims obligats, però per sobre d´aquests mínims tècnics hi ha les responsabilitats de persona a persona, encara que alguna persona sigui jurídica, de donar el servei contractat.

Al meu entendre, el que primer s´hauria de fer és restablir l´estat de dret, començant per obligar la companyia a dur a terme el subministrament legal a cada un dels abonats. I si aquest subministrament de l´electricitat no està encara establert legalment, començar a establir-lo. Ja sé que això dona feina als diputats, però si la causa dels talls de corrent als que paguen és la falta d´una llei que obligui la companyia per assegurar, a més de la tensió i la freqüència, la continuïtat del subministrament, cal imposar aquesta obligació. Però com Déu mana, amb una llei.

Si realment existeix ja aquesta obligació legal de mantenir la continuïtat del subministrament, el que la companyia no pot fer és incomplir ella el contracte, escudant-se en els fraus de tercers per defraudar ella els que li compleixen el contracte i paguen la factura. Pot fer diferents coses, afegir noves línies de distribució, o pot afegir aparells de mesura de la intensitat i els altres mètodes que segur que coneix d´entre tots els que es fan servir per conèixer en tot moment l´estat de càrrega de la xarxa. Pot tenir encara un telèfon d´atenció al client i uns operaris de guàrdia, acompanyats per la policia, si cal, per resoldre, a l´acte, encara que sigui de nit, la falta de subministrament, etc. I l´endemà, amb la llum del dia, posar les línies i proteccions d´augment que durant la nit s´han vist com necessàries per garantir el servei als clients complidors. No cal fer escarafalls si donar electricitat en un barri és més car que en un altre. Igual passa amb atendre l´ordre públic segons els barris, o amb el cost de construir carreteres segons l´orografia. Els costos són diferents segons els llocs, però les obligacions són les obligacions. És el que penso sobre com s´ha de resoldre, doncs, el cas dels abonats complidors.

No dic que es deixin tranquils els defraudadors o els que punxen l´electricitat il·legalment. Però aquest és un problema diferent, sense tercers aliens i que no es pot fer servir per justificar un mal servei als clients complidors. Suposo que després de tantes inspeccions, els que fan trampes ­estan gairebé tots localitzats. És, doncs, un cas que la major part de les vegades s´haurà de resoldre d´acord amb la legislació mercantil, aplicant el concepte de tracte deslleial en les transaccions.

Insisteixo en el que he dit al començament de l´article, és a dir, en la impunitat que el sistema jurídic-legislatiu que tenim concedeix, en la pràctica, per cometre petites faltes repetitives, a condició que no siguin massa grosses. Com és que cap diputat no fa alguna proposta de llei per evitar aquest buit legal? Quants anys fa que ens hi entrebanquem? Ja sé que posar a la presó els defraudadors d´electricitat o afectar-los el subministrament elèctric del seu domicili és molt difícil, però potser no ho seria tant amb els nous comptadors de telegestió que permeten saber quins consums hi ha hagut abans de la desconnexió. Algun estudiant d´enginyeria pot dedicar algun dels seus treballs acadèmics a trobar un dispositiu que ens ajudi?

La irregularitat rau en els fraus que ­algunes persones cometen, sia per no permetre l´actuació de l´interruptor general quan es produeix el sobreconsum, sia per punxar la llum sense cap interruptor de protecció. Es pot dir que uns abonats compleixen la seva part del contracte de subministrament elèctric i paguen la factura i altres persones, abonades o no, fan trampes.

Si es continua deixant la solució en mans dels qui no la volen (els defraudadors), el problema no s´arreglarà. És necessari aïllar els defraudadors, separant i blindant les línies i proteccions dels complidors, perquè les malifetes dels que fan trampes no els afectin. És una clara tasca de l´Administració dictar les lleis que permetin treure la impunitat.