La manca de control efectiu per part dels electes polítics, que són els responsables últims de les empreses públiques i dels serveis que aquestes presten a la ciutadania, facilita que hi hagi actuacions i decisions que posen en qüestió la necessària transparència, objectivitat i eficiència d´aquest tipus d´empreses. Com a societats mercantils, tot i que sigui tirant de pressupostos públics i diner que pertany a la ciutadania, estan encapçalades per directors-gerents, o gestors, que no sempre actuen ni responen a les exigències ètiques i controls de les administracions públiques. I quan els responsables polítics miren cap a un altre costat, no assumeixen les seves competències o simplement tanquen els ulls, estant permetent que aquests gestors, sense jugar-se ells res del seu patrimoni, facin i desfacin, fins i tot quan ho fan arbitràriament. Si la gestió es correcta, ens en podem alegrar, però si la gestió és opaca i fins i tot deplorable, legalment i èticament, caldria exigir responsabilitats als gestors i als polítics que els hagin designat i mantingut. El diner públic ha de ser sempre absolutament transparent, i la gestió de serveis públics, prestats directament o cedits a empreses «privades», han de respondre als principis del bé comú, amb objectivitat, eficàcia, no discriminació....
Des de les empreses públiques, o des de les empreses participades per administracions públiques, cal esperar una actuació eficient, veraç, honesta i justa, tant pel que fa a les relacions amb els treballadors, com pel que fa a la justificació i control de les partides de diner que remenen i administren. Però és curiós com determinats individus obtenen el beneplàcit per accedir a càrrecs de gestió importants, i un cop allà actuen com si l´empresa fos seva, en el pitjor sentit, disposant a tort i a dret, fins i tot amb arbitrarietat, respecte al personal i als diners, decidint qui promociona i qui no, qui sobra i qui es contracta, malgrat que hi hagi un formal consell d´administració, que no sol demanar-los gaires explicacions.
L´inici de les corrupteles i corrupcions comencen quan hi ha descontrol, manca de transparència i exercici arbitrari del poder. I en aquest tipus d´empreses, sovint, els màxims responsables solen actuar com a virreis, amb una confiança per part dels responsables polítics que no es mereixen. No és admissible que els electes democràticament no disposin de prou mitjans de control per garantir que els serveis d´aquestes empreses, les relacions laborals a aquestes i l´administració dels recursos es facin des de l´òptica del que és un servei públic, amb total transparència, eficiència, objectivitat. I això mateix es pot predicar d´alguns caps de servei o d´àrees de les múltiples i laberíntiques organitzacions administratives que adornen la burocràcia que rodeja el poder, des dels municipis, als consells comarcals, des de les diputacions a la Generalitat, des de les autonomies a l´Estat. Potser és hora de simplificar, racionalitzar, controlar i fer més eficaç el servei públic que administracions i empreses públiques han de prestar a la ciutadania. I cal acabar, evidentment, amb els virreinats. Continuaré.
