Totes les enquestes reflecteixen un descens considerable del PP fins al punt que, segons GAD3, si avui se celebressin eleccions Ciutadans guanyaria en nombre de vots i empataria amb escons en el primer lloc de la graella.

Mariano Rajoy és un gallec tranquil. No pren mai decisions precipitades i és dels que pensa que el temps posa tothom al seu lloc. Però, davant l'amenaça de la formació de Rivera, ha començat a arremangar-se i ja es dedica els caps de setmana a voltar per tot Espanya. Ja no es fuma l'havà ni llegeix el Marca tan tranquil·lament. Els nervis afloren ja entre els dirigents populars i La Moncloa no en resta al marge.

La legislatura és llarga i encara es pot capgirar la situació, però hom té la sensació que el PP té plom a les ales. I difícilment se'n sortirà si no hi ha un canvi de rumb radical, la qual cosa no sembla possible amb els actuals líders.

Hi ha diferents raons per adonar-se fàcilment d'aquesta decadència. De primer, la llarga llista de casos de corrupció. Des de fa molts mesos, la crònica del PP va lligada als jutjats. I això cansa molt i més quan Ciutadans s'encarrega d'esbombar a tort i a dret els noms dels presumptes corruptes com Granados, Bárcenas, Rato, González, Camps, Costa, etc, etc, etc...

D'altra banda, a l'escenari mediàtic han aparegut les reivindicacions dels pensionistes. La tercera edat abandona el PP quan fins ara els jubilats eren l'autèntica reserva de vots dels populars. Si es confirma la pèrdua d'aquest sector d'electors, Rajoy ja pot començar a fer les maletes.

I en tercer lloc, la problemàtica territorial que representa Catalunya. El PP ha estat incapaç de plantejar cap alternativa a les reivindicacions de Catalunya i ha vist com el partit d' Arrimadas li clavava una golejada d'escàndol, tot defensant mesures de gran duresa contra l'independentisme català. Rajoy aplica l'article 155 i els rèdits se'ls emporta Rivera.

Aquests tres aspectes poden ser letals per al PP, que va a remolc de Ciutadans en qüestions tan sensibles com en temes d'igualtat, de llibertat d'expressió, de la redacció d'una nova llei electoral o com en el lamentable debat de la presó permanent revisable.

Ciutadans s'engreixa en l'espai centrista. Recull vots de desorientats del PSOE que veuen com Pedro Sánchez s'escora a l'esquerra en la seva particular lluita amb els de Podem de Pablo Iglesias. També arreplega els sufragis dels desenganyats del PP que volen cares noves i que ja estan tips de veure sempre els mateixos personatges.

El PP no ha sabut renovar-se i prova d'això són els seus diputats per Barcelona, que porten anys i panys vivint d'un sou públic. Aquest és el cas de Jorge Fernández, Alicia Sánchez-Camacho o Maria Àngels Esteller, només per posar tres exemples. I això passa en la majoria de circumscripcions amb gent com Cèlia Villalobos, Jesús Posada, Teófila Martinez, Rafael Hernando o Cristóbal Montoro.

En definitiva, el PP té dos anys per intentar la recuperació. De moment, no aconsegueix aprovar els pressupostos i això li pot dificultar el calendari dels propers mesos. Necessita els vots de Ciutadans i del PNB, la qual cosa és a priori difícil de conjugar. Però no sembla que Rajoy sigui capaç d'endegar els canvis necessaris per evitar la gran catàstrofe. És per això que alguns mitjans afins al PP ja han posat el nom del president de la Xunta de Galícia sobre la taula. Núñez Feijóo es deixa estimar, però no farà res sense el vistiplau de l'actual president del Govern.