Hi ha coses de la nostra vida quotidiana de les quals parlem com si no ens afectessin. Per exemple, de la seguretat a les xarxes socials. En parlem amb els amics, els fills, llegim tot tipus d'advertències, però gairebé ningú ha deixat de fer pràcticament res per protegir la seva intimitat o augmentar la seva seguretat. De tant en tant hi ha alguna notícia que crida la nostra atenció, com la denúncia que les dades de milions d'usuaris de Facebook han estat utilitzades per una empresa, la consultora Cambridge Analytics, per incidir en la campanya del Brexit i en les eleccions als Estats Units. Això ha fet desplomar el preu de les accions i els inversors han abandonat Facebook molt més ràpidament que els usuaris d'aquesta xarxa social. Algú pot continuar pensant que no l'afecta perquè ja fa temps que va tancar el seu perfil a Facebook i perquè ell no viu als Estats Units. És una manera còmoda d'excusar-se, una justificació per no fer res i una veritable declaració de principis sobre les coses que ja t'estan bé i que no estàs disposat a canviar. Hi ha una evidència directa que els nostres hàbits estan cada vegada més condicionats per l'exposició que tenim a les xarxes -on anem, què fem, què comprem- però cada vegada decidim ser més transparents i, per tant, més vulnerables. L'escàndol polític que ha significat el cas de Cambridge Analytics ha portat el Parlament Britànic i el Parlament Europeu a obrir una investigació i demanar compareixences. Però es fa molt difícil protegir qui ha convertit el risc en el seu espai de confort. L'autèntic perill per a les nostres societats no són els atacs dels que les volen controlar des de fora, sinó la connivència necessària per poder portar amb èxit les campanyes de manipulació.
