Cartes

Anna Mas Ribas salt

Hem tingut, durant un any i dos mesos, un nen en acollida a casa i aquesta setmana passada n´hem fet el retorn. Ha estat una experiència molt complexa i molt dura. Ara que ja s´ha acabat i amb el cor encongit per l´allau de sentiments que la nostra família té aquests dies, ens agradaria felicitar i donar les gràcies a l´equip de l´escola El Gegant del Rec de Salt i, concretament, a la Carla i a la Neus. Tots ells, un cop més, han estat al nostre costat i al del nen, ens han entès i ens han ajudat moltíssim. També volem donar les gràcies al Club Bàsquet Salt i en especial, als entrenadors David i Pau, que amb la seva paciència i comprensió han fet la vida del nen molt més fàcil. Acollir un nen no depèn només de la família nuclear, sinó de tot l´entorn que envolta aquesta família: avis i àvies, oncles i ties, cosins, amics i amigues, monitors de menjador de l´escola, monitors de la piscina de Salt, professionals del CAP de Salt, professionals de Niuda i altres acollidors (la Gina i en Xevi, espectaculars). Gràcies a tots!

Tota moneda té dues cares, i la nostra experiència també. El cas és que lamentem l´actuació de la DGAIA que, un cop més, ha demostrat la seva incompetència i insensibilitat i igualment la de les EAiES de l´Alt Empordà, que en cap moment han estat a l´altura, ans al contrari, han fet la vida d´aquest nen molt més difícil.

En record del

meu pare

M. Lluïsa Rigau i Ferrer salt

Sebastià Rigau Mercader, en Tià, com tothom el coneixia, ens va deixar el passat 15 de març de 2018 als 91 anys. Sempre va ser un home treballador, que va fer de viatjant de licors des de ben jove. Va fer d´escolà junt al Mossèn Àngel a l´església de Sant Jaume de Salt i es va preocupar durant molts anys del seu bon amic Juanito, així com de tantes altres persones i sense oblidar mai la seva família. Li agradava anar a balls regionals, als aplecs de sardanes i a tot el que fos estar amb gent, fins que la malaltia el va aturar.

Pare, et vam cuidar tan bé com vam saber, tant jo com els meus germans i la iaia.

Quedaràs per sempre en el nostre record, espero que allà on siguis trobis la Pau que et mereixes.

Et trobarem a faltar sempre.

Manifestació

per les pensions

Lluís Torner i Callicó girona

Fa pocs dies, a la plaça de la Independència, se´ns convocà a una manifestació, en demanda de pensions més dignes, un te­ma important, tant per els que ja formem part dels col·lectiu de jubilats -en especial- com també per als que, més tard o més d´hora, hi arribaran. Actualment, a part que la guardiola de l´Estat, per atendre´n el pagament, està buida, el col·lectiu de jubilats va en augment, i molts tenen una pensió que no els permet viure amb una mínima dignitat -especialment les vídues-. Per aquest motiu, s´obre un gran interrogant: D´on sortiran els diners per seguir atenent el pagament, actual i futur? Com es pensa solucionar l´assumpte dels justos i imprescindibles increments?

No és d´estranyar que la gent que ha treballat i cotitzat un munt d´anys, hi cobren una pensió molt minsa, mostrin el seu enuig i exerceixin el seu dret de protesta. Per això, fins els que, dintre de tot, estem en una situació més justa, hem sortit per donar suport als que estan més malament, perquè ens fa sentir molt tristos veure que n´hi ha que tenen feina per atendre les necessitats més elementals.

El nostre lema és: Avui, ésser pensionista/ equival a ser malabarista,/ fent miracles, amb pocs diners,/ per arribar a fi de mes.// Per al lloguer, llum, aigua i menjar,/ molts no hi poden arribar,// Calen solucions. Ja!!

Senyors del Govern, prenguin mesures, si us plau, la gent gran mereix viure dignament.