El més important de la fallida sessió d'investidura de Jordi Turull d'ahir és que ja sabem que el 22 de maig s'acaba el termini per buscar un candidat a presidir la Generalitat. En definitiva, si no hi ha fumata blanca abans d'aquesta data, hi haurà eleccions al juliol. Ahir Turull va ser nomenat com a candidat pel president del Parlament a correcuita per si de cas avui ha de dormir a la presó per la seva participació en l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. JxCat i ERC esperaven que la CUP donés el seu vot a Turull. Com sempre, la CUP ha estat coherent. No participaran a donar suport a qui no vol apostar per refer la república catalana fantasma declarada l'octubre passat. Tampoc els sembla massa bé que el candidat escollit hagués format part de l'antiga Convergència, relacionada amb el 3% i la corrupció del pujolisme. El discurs de Turull va ser, com era d'esperar, de perdedor. Un seguit de tòpics on predominava la paraula sostenibilitat. Tot és sostenible, fins i tot haver mentit. El seu discurs, en qualsevol altra circumstància, hauria pogut obtenir l'abstenció del PSC i, fins i tot, dels Comuns. Però no comptava el contingut. Qui es pot creure, qui pot confiar en una persona que ahir defensava quelcom radicalment diferent al que defensa avui? La situació política catalana segueix sense sortida. Si no és que Carles Puigdemont i Toni Comín renuncien als seus escons, difícilment hi haurà president de la Generalitat aprovat pel Parlament. Això pot passar. Fins i tot demà, en el cas de Turull, en una segona votació. Resulta ja complicat imaginar les passes del món separatista. Uns volen seguir tirant cap al penya-segat. D'altres volen tornar a obeir les lleis. Més enllà dels esdeveniments polítics diaris, el que està passant és la desconnexió que s'està produint entre la política i la societat. Catalunya viu en temps mort, governat pel 155, però tot rutlla molt més del que ens pensàvem que ho faria. És un dels aprenentatges d'aquests mesos.
