La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) fa campanya a Internet per animar les famílies a matricular els fills a l'escola pública. Ho fa perquè si de les administracions depengués -la Generalitat té les competències i la titularitat dels edificis, mentre que als ajuntaments els pertoca el manteniment de les instal·lacions- la pública aniria morint d'inanició, que la concertada mola més, genera menys maldecaps i surt més barata, almenys sobre el paper, a les arques públiques.

En municipis com Salt, matricular el fills a la pública és gairebé una professió de fe: comporta una immediata pèrdua d'estatus social («A Salt? A la Pública? Que t'has tornat boig?») perquè en l'imaginari blanc és el refugi de moros i negres, que representen una amenaça per al rendiment acadèmic dels «de casa», que dirien alguns especímens supremacistes que es pensen que són els amos del poble.

I per descomptat, a Salt, l'Ajuntament, que de paraula és d'esquerres però que amb els fets s'escora cap a la dreta, de campanyes a favor de prestigiar aquest servei bàsic de l'Estat del Benestar, zero. Al contrari, com menys se'n parli, millor, no fos cas que ens barregéssim massa tots plegats i prenguéssim mal (val més centrar esforços a cedir equipaments esportius més que saturats a escoles concertades de l'Opus de fora del municipi que separen els nens i les nenes per fer complir el sisè manament de la llei de Déu («no cometràs accions impures», que mola més).

No vesteixen i suporten, en general, un estigma injust, però les escoles i instituts públics de Salt funcionen, en instal·lacions més o menys precàries, gràcies, sobretot, als mestres, que se les inventen totes per gestionar una complexitat cultural i social tan rica com desafiant. I gràcies a les famílies que, constituïdes en Ampes, també recorren a l'enginy per ajudar en tot allò que poden.

Si de les administracions depèn, la realitat educativa de Salt -i de molts altres municipis similars- mantindrà l'esquema dual del present. Els uns a la pública, els altres a la concertada. I així, quan creixin i es facin grans, els uns continuaran esmorzant pa amb tomàquet i els altres kebabs.

Va, #MatriculaALaPública.